Aquest cap de setmana comença una nova edició del Sis Nacions de rugbi. La tradició i l'espectacle aniran de bracet en l'edició número 122 (amb formats diferents) d'un torneig que traspua puresa. Mentrestant, a l'altra punta de món, els grans dominadors del rugbi mundial –les seleccions de l'hemisferi sud– han decidit apostar aquest 2016 pel rugbi de 7. Després de noranta anys d'absència, el rugbi tornarà a ser olímpic aquest estiu a Rio de Janeiro. Ho farà en aquesta modalitat més dinàmica, menys complicada, més intensa per captivar aquells que no són devots del rugbi tradicional. Els All Blacks han guanyat els dos últims mundials de rugbi. L'últim, l'octubre passat a Anglaterra. A Nova Zelanda, formar part de l'equip de la falguera platejada és una qüestió d'orgull nacional i de zenit esportiu. Per això, la Unió de Rugbi de Nova Zelanda ha decidit prioritzar aquest 2016 la selecció de rugbi de 7. Els campions del món Beauden Barrett, Ben Smith i Julian Savea han estat temptats per tornar a l'equip de 7 en què ja havien jugat, però han refusat l'oferiment. En canvi, Sonny Bill Williams (bicampió del món) i Liam Messam han decidit apuntar-se al repte olímpic. Sempre s'ha vist el rugbi de 7 com un succedani descafeïnat del rugbi tradicional. Però ara l'aparador és incomparable. Sud-àfrica ha incorporat els Springboks Francois Hougaard i Juan de Jongh per a les primeres proves de les sèries mundials de rugbi de 7, i Austràlia ha fet el mateix amb Henry Speight. Aquest cap de setmana hi ha una altra sèrie mundial a Sidney (Austràlia). Sense la mística del Sis Nacions, però amb la projecció d'un esport que no era olímpic des de Los Angeles 1924, el rugbi de 7 serà protagonista aquest 2016. La competència és més dura que mai, les federacions hi han invertit diners i esforços i cracs de renom com Sonny Bill Williams s'han deixat seduir per l'ocasió única de poder guanyar una medalla olímpica. De 15 o de 7, el rugbi ha sabut vendre la seva autenticitat.