El Madrid el va fit­xar amb només onze anys i, una dècada després, aquest fill de fut­bo­lista tre­ba­lla­dor, ràpid, inci­siu i que pot exer­cir igual de mig que d'extrem, va debu­tar al pri­mer equip mar­cant en un amistós de pre­tem­po­rada. L'estrena ofi­cial seria mesos després, en la copa, al cap de poques set­ma­nes d'haver debu­tat també amb la seva selecció, a la qual no ha tor­nat. Aquell mateix curs 2012/13 es va con­so­li­dar al Cas­te­lla, on va fer 11 gols i 8 assistències, però al Madrid no hi va tenir més opor­tu­ni­tats. L'arri­bada, l'estiu següent, de Bale, com­ple­tava l'over­bo­oking a la seva banda i li tan­cava les por­tes de l'equip d'Ance­lotti. El van cedir al Sevi­lla, on, de lesió en lesió, va jugar dues hores repar­ti­des en cinc par­tits, tot i que –així de juga­ne­ra­ment cabrons són els pal­ma­re­sos per als juga­dors sense sort– gràcies a aquell curs amarg pot pre­su­mir d'haver estat campió de l'Europa Lea­gue: 40 minuts, hi va dis­pu­tar.

El curs pas­sat va tor­nar a jugar cedit, però al Vila-real i eri­git en reve­lació: 7 gols i 11 assistències ho acre­di­ten. Al sub­marí groc el va noque­jar a semi­fi­nals de copa el Barça. En la tor­nada, la reve­lació va fer una entrada a des­temps, pura impotència, a Suárez. La groga, que era la ter­cera del cicle i li supo­sava un par­tit de sanció, era només la pri­mera de l'espi­ral de con­seqüències.

L'estiu pas­sat, Denis Txérixev va tor­nar al Ber­nabéu, i sem­blava que era per que­dar-s'hi. Però un cop arren­cat el curs, va dei­xar de comp­tar. El 3 de desem­bre, con­tra el Cadis en la copa, el tècnic li dóna una opor­tu­ni­tat. L'extrem, que havia jugat una hora en mesos, marca en el minut 3, però el gol serà inútil. Ningú havia cai­gut, ni ell, en el fet que arros­se­gava un par­tit de sanció des d'allò de Suárez, i al Madrid l'eli­mi­nen per ali­ne­ació inde­guda.

Txérixev hau­ria tor­nat ben con­tent a la Plana Baixa durant el mer­cat d'hivern, però diuen que Flo­ren­tino ho va vetar i va aca­bar cedit a aquest València sem­pre con­vuls i ara en cai­guda lliure al qual dime­cres va devas­tar el Barça. Aquest València en mans d'un tècnic novell que està des­co­brint a còpia de gar­ro­ta­des que una cosa és ser opi­na­dor o lle­genda d'Old Traf­ford i, una altra, diri­gir les ope­ra­ci­ons d'un equip con­vuls que atre­sora la ban­queta més incòmoda de la lliga. Quan es va tro­bar en plena tem­pesta blau­grana, ja amb tres gols cla­vats que n'hau­rien pogut ser sis, a Nevi­lle no se li va ocórrer res millor que fer sor­tir Txérixev, eli­mi­nat dos cops en dos mesos de la mateixa com­pe­tició i que va haver de supor­tar els cants xiri­go­ters i l'ovació foteta del Camp Nou, que va pre­fe­rir entre­te­nir-se a costa seva que fent l'onada. Txérixev, 25 anys i les espat­lles amples, es va escal­far, va sor­tir, va donar una assistència que hau­ria estat gol si el rema­ta­dor no hagués estat en fora de joc i, al final, davant una càmera i amb la dig­ni­tat d'un loser de Hollywood, va mini­mit­zar les bur­les del res­pec­ta­ble i es va dis­cul­par pel joc del seu equip. Sabíem que és un bon fut­bo­lista i ara sabem que és un senyor, i tant de bo que tard o d'hora comenci a tenir una mica més de sort.