El Madrid el va fitxar amb només onze anys i, una dècada després, aquest fill de futbolista treballador, ràpid, incisiu i que pot exercir igual de mig que d'extrem, va debutar al primer equip marcant en un amistós de pretemporada. L'estrena oficial seria mesos després, en la copa, al cap de poques setmanes d'haver debutat també amb la seva selecció, a la qual no ha tornat. Aquell mateix curs 2012/13 es va consolidar al Castella, on va fer 11 gols i 8 assistències, però al Madrid no hi va tenir més oportunitats. L'arribada, l'estiu següent, de Bale, completava l'overbooking a la seva banda i li tancava les portes de l'equip d'Ancelotti. El van cedir al Sevilla, on, de lesió en lesió, va jugar dues hores repartides en cinc partits, tot i que –així de juganerament cabrons són els palmaresos per als jugadors sense sort– gràcies a aquell curs amarg pot presumir d'haver estat campió de l'Europa League: 40 minuts, hi va disputar.

El curs passat va tornar a jugar cedit, però al Vila-real i erigit en revelació: 7 gols i 11 assistències ho acrediten. Al submarí groc el va noquejar a semifinals de copa el Barça. En la tornada, la revelació va fer una entrada a destemps, pura impotència, a Suárez. La groga, que era la tercera del cicle i li suposava un partit de sanció, era només la primera de l'espiral de conseqüències.

L'estiu passat, Denis Txérixev va tornar al Bernabéu, i semblava que era per quedar-s'hi. Però un cop arrencat el curs, va deixar de comptar. El 3 de desembre, contra el Cadis en la copa, el tècnic li dóna una oportunitat. L'extrem, que havia jugat una hora en mesos, marca en el minut 3, però el gol serà inútil. Ningú havia caigut, ni ell, en el fet que arrossegava un partit de sanció des d'allò de Suárez, i al Madrid l'eliminen per alineació indeguda.

Txérixev hauria tornat ben content a la Plana Baixa durant el mercat d'hivern, però diuen que Florentino ho va vetar i va acabar cedit a aquest València sempre convuls i ara en caiguda lliure al qual dimecres va devastar el Barça. Aquest València en mans d'un tècnic novell que està descobrint a còpia de garrotades que una cosa és ser opinador o llegenda d'Old Trafford i, una altra, dirigir les operacions d'un equip convuls que atresora la banqueta més incòmoda de la lliga. Quan es va trobar en plena tempesta blaugrana, ja amb tres gols clavats que n'haurien pogut ser sis, a Neville no se li va ocórrer res millor que fer sortir Txérixev, eliminat dos cops en dos mesos de la mateixa competició i que va haver de suportar els cants xirigoters i l'ovació foteta del Camp Nou, que va preferir entretenir-se a costa seva que fent l'onada. Txérixev, 25 anys i les espatlles amples, es va escalfar, va sortir, va donar una assistència que hauria estat gol si el rematador no hagués estat en fora de joc i, al final, davant una càmera i amb la dignitat d'un loser de Hollywood, va minimitzar les burles del respectable i es va disculpar pel joc del seu equip. Sabíem que és un bon futbolista i ara sabem que és un senyor, i tant de bo que tard o d'hora comenci a tenir una mica més de sort.