Segur que els telèfons i els cor­reus de l'Espa­nyol tre­uen foc. Els ofe­ri­ments dels repre­sen­tants dels entre­na­dors de fut­bol que ara per ara no tenen feina i estan a l'atur segur que es repe­tei­xen incan­sa­ble­ment per ocu­par una ban­queta que ja ha can­viat un cop aquesta tem­po­rada l'entre­na­dor. De moment, no es vol fer el canvi. De moment. Els que manen al club són lluny. Massa lluny per pren­dre deter­mi­na­ci­ons ràpides encara que la tec­no­lo­gia i les comu­ni­ca­ci­ons els apro­pen. Els juga­dors assu­mei­xen públi­ca­ment que són els prin­ci­pals cul­pa­bles d'una tem­po­rada des­a­for­tu­nada i així s'allarga el ter­mini a dis­sabte per pren­dre deci­si­ons. Galca té unes quan­tes hores més de marge. Segur que dóna mol­tes vol­tes al que ha fet i al que ha de fer. Els juga­dors dema­nen clemència per a l'entre­na­dor, cons­ci­ents que ells són els que juguen els par­tits i que són els res­pon­sa­bles de la situ­ació que viu l'equip.

Situ­ació com­pli­cada i, a més, el calen­dari imme­diat ajuda ben poc. Dis­sabte es jugarà un par­tit dramàtic amb dos equips, València i Espa­nyol, angoi­xats pels mals resul­tats, que no els per­me­ten veure el futur amb gaire opti­misme. Cap dels dos poden reto­car els equips amb el període de fit­xat­ges tan­cat. Només els queda moure la ban­queta. Si l'Espa­nyol va pel camí de tenir el ter­cer entre­na­dor, situ­ació que ja ha vis­cut en alguna ocasió, algú haurà de fer de direc­tor espor­tiu i pren­dre deci­si­ons i con­tes­tar tru­ca­des, cor­reus i pot­ser algun fax. Que­den quinze jor­na­des de pati­ment per a un equip trist, immers en una dinàmica nega­tiva i que rep gols a dojo. I amb molta faci­li­tat. Massa. I, a més, amb molt poca capa­ci­tat d'inci­dir a l'àrea rival. L'equip no fa por als adver­sa­ris. No xuta a la por­te­ria rival. Les erra­des, el con­cepte del joc, la feina col·lec­tiva al ter­reny de joc denota un equip feble, pobre defen­si­va­ment, tocat per les der­ro­tes con­tun­dents i allu­nyat dels seus segui­dors, que els neguen la com­pli­ci­tat i el suport dece­buts pel que ofe­rei­xen a casa i a fora. Pro­vo­car que els espec­ta­dors mar­xin de l'estadi demos­tra que mal­grat el canvi d'entre­na­dor sob­tat de fa qua­tre dies, que va enviar Ser­gio a l'atur, i les parau­les ambi­ci­o­ses espor­ti­va­ment del nou pro­pi­e­tari del club el joc que s'ofe­reix no con­venç gens ni mica. No con­venç ningú. A par­tir d'ara segur que el sis­tema de joc es fona­men­tarà a esgar­ra­par punts com sigui i treure el cap de la zona peri­llosa que els acosta al des­cens. Les pre­ten­si­ons de fer un fut­bol bonic, de con­trol, jugant amb la pilota als peus no han donat gai­res punts des de l'arri­bada de Galca. Volia un equip intens i agres­siu. Ho havia gua­nyat tot al seu país. El tècnic romanès pro­ba­ble­ment haurà de renun­ciar al que pen­sava apli­car i fer tot el con­trari. En la lliga, l'Espa­nyol és l'equip que menys gols ha fet i és el que més n'ha rebut. Mal balanç. Aquesta és la rea­li­tat. I la que cal superar. En cas con­trari, el pati­ment l'acom­pa­nyarà. Aquí i a la Xina.