Bargalló es mereix un altre final al Liceo
M'estranya sincerament que el Liceo no faci un esforç per retenir Jordi Bargalló, el seu buc insígnia. Però és lliure de triar el que cregui més idoni. El fet que el jugador anunciés unilateralment divendres en un comunicat que deixarà el Liceo a final de curs, en resposta al degoteig d'informacions sobre ofertes d'arreu presumptament filtrades pel mateix club, deixa ben clar que el final de Jordi Bargalló no és el que es mereixeria. No entraré a valorar si el problema és només econòmic, tècnic o com va dir Guardiola amb Eto'o hi ha una qüestió de feeling. Tant se val. Potser Bargalló acabarà la seva carrera esportiva quan voregi els 40 anys al Noia, el club del seu poble, però el final a Galícia després de dotze temporades mereixia un epíleg i una escenificació pròpia d'una gran estrella que ho ha donat tot i que ha permès al club gallec atresorar un bon grapat de títols en els últims anys, incloses dues copes d'Europa, i passar la mà per la cara fins i tot al Barça. Bargalló ha estat el millor jugador del món i potser encar ho és o almenys segueix entre els millors perquè manté un to físic envejable als 36 anys i assumeix responsabilitats, tant a la pista com amb el citat comunicat a través de les xarxes socials. El Liceo té tot el dret a renunciar a renovar el seu contracte, només faltaria, però una roda de premsa conjunta entre el jugador i el club anunciant que no seguirà, d'aquelles en què s'escapa alguna llagrimeta i s'exposen els motius sense jugar al gat i la rata, hauria estat el modus operandi diríem que elegant.
De retruc, sembla que li tocarà el rebre al Vic. Com anunciava Carles Gallén a Mundo Deportivo, el Liceo ja ha pensat en Jordi Burgaya i Ferran Font per cobrir les baixes perquè Pau Bargalló, el petit de la nissaga, tampoc renovarà amb els gallecs i tot indica que recalarà al Barça. De fet, seria un fitxatge molt encertat perquè està demostrant que no només juga com els àngels i fa gols, sinó que ha heretat les condicions de líder del seu germà gran. El Barça té quatre renovacions pendents –Panadero ja va ampliar– i cinc jugadors més amb contracte al marge dels cedits Àlex Rodríguez i Ignacio Alabart (Voltregà). Molta gent. Perquè entri en escena Pau Bargalló caldrà rescindir algun contracte. Ja en parlarem.
Aquest 2016, els clubs portuguesos, que ara són els que tenen els diners al marge del Barça, han mogut fitxes amb rapidesa i agressivitat. Jordi Bargalló jugarà a l'Oliveirense, que fa un equip encara més reforçat que el que té ara amb Jepi Selva i Pablo Cancela. També sembla que farà un pas endavant l'Sporting de Lisboa, l'actual campió de la CERS –Pedro Gil–. Tot plegat, una llàstima que jugadors catalans contrastats segueixin emigrant obligats per millors condicions laborals. La descapitalització de l'OK Lliga és una constant. El procés d'enfortiment de la lliga portuguesa és imparable i l'està convertint en el millor campionat europeu.