Acabo de veure com l'Arsenal guanya en l'últim sospir l'admirable Leicester City, que amb 0-1 a favor ha vist com es quedava amb un futbolista menys. Alexis continua evidenciant les mateixes carències tècniques de sempre en la definició. De l'enfrontament decisiu contra l'equip de l'estirat tècnic alsacià Arsène Wenger en parlarem dilluns que ve. Però quedem-nos amb una idea bàsica: si nosaltres estem en disposició de jugar al nostre nivell, en una eliminatòria de 180 minuts els gunners no són rival i l'única incògnita a desvelar és per quants gols els superarem; ara bé, si flaquegem tindrem seriosos problemes. Aparquem el tema.

Em consta que a la sala noble del club de Concha Espina hi ha nervis i molta preocupació. D'una banda, el context polític espanyol, imprevisible i convuls, pot fer trontollar la posició d'absolut privilegi de la qual ha gaudit en l'última dècada el senyor Pérez Rodríguez i, de l'altra, els aires que bufen des de Brussel·les, on ja no hi ha el senyor Joaquín Almunia per parar els cops, tampoc són favorables. Per rematar-ho, els documents fets públics pel web Football Leaks, que ningú sap qui controla, provoca nits d'insomni. Hi ha pànic i serioses sospites que el que s'ha fet públic fins ara (els contractes de Kroos, Bale i De Gea, aquest últim no consumat) només sigui foc de distracció, l'antesala de documents realment compromesos per al club fundat pels germans Padrós que podrien anar sortint properament. Estem impacients. Molt!

Paral·lelament, fa uns dies, era l'eurodiputat conservador belga Derk Jan Eppink qui demanava a la Comissió Europea (CE) una investigació profunda sobre el fitxatge de Gareth Bale, xifrat en 101 milions d'euros. Segons aquest polític, l'operació es va finançar amb diner públic a través de Bankia, una entitat que, com tothom sap, va ser salvada amb fons europeus. Uns diners que haurem de tornar entre tots. Molt lleig.

També hem sabut aquests mateixos dies que la CE obliga el club del senyor Pérez a retornar els 25 milions d'euros que va rebre de manera irregular en beneficiar-se d'una permuta de terrenys amb l'Ajuntament de Madrid. Un cas que fa anys que cueja (el va destapar The Independent l'abril del 2013, i també explicava l'actitud d'Almunia, aleshores cap del departament encarregat de la investigació). És a dir, que s'ha demostrat inapel·lablement que el consistori va ajudar de manera irregular el Madrid, també amb diner públic. Escandalós. I aquí continua no passant res. Quina pudor!

Girem el focus cap al terreny de joc. Parlem de futbol? Doncs si mires a la gespa veus que el número 9 (Benzema) és un presumpte extorsionador d'un company de selecció (el més baixet de tots, Valbuena), que el número 10 (James) el llueix un fugitiu de la justícia a 200 km/h perseguit per un vehicle policial que patrullava per la zona, que el número 7 (Cristiano) es dedica a agredir rivals amb total impunitat... I si canviem d'escenari i ens traslladem a la pista de bàsquet, resulta que el pivot amb qui van guanyar la lliga i la copa de la temporada passada (Slaughter) jugava amb un passaport falsificat... Certament la radiografia de can Padrós, com diuen els castellans, no deja títere con cabeza.

En un país on si ets un titellaire poca-solta pots acabar amb els teus ossos a la presó, la metàfora m'ha semblat fins i tot graciosa.