L'enveja d'allò irrevocable

Si escrivís diu­menge, par­la­ria de la geni­a­li­tat de rein­ter­pre­tar un llançament de penal com ho van fer Messi i Luis Suárez con­tra el Celta. Si ho fes dilluns, defen­sa­ria que el res­pecte el mereix sobre­tot qui crea solu­ci­ons ima­gi­na­ti­ves a pro­ble­mes reals; si el Barça té insòlita­ment més pro­ble­mes amb els penals que amb les rema­ta­des, per què no con­ver­tir un penal en una rema­tada? Fet dimarts, l'arti­cle dema­na­ria res­pecte pel res­pecte, la falta del qual és avui més apli­cada al que el joc per­met que no pas al que el regla­ment cas­tiga. Però escrit dime­cres per ser ser­vit dijous, par­laré d'enveja, que deu ser el que explica que una cre­ació sigui tit­llada de falta de res­pecte pels que, amb la seva acu­sació, fal­ten al res­pecte al fut­bol. Què enve­gen els que tit­llen d'irre­ve­rent allò que no ho és? A hores d'ara, encara podria ser –consti que no és un pronòstic– que el Barça no guanyés la lliga, ni la copa, ni la Cham­pi­ons, però fins i tot així, la sen­sació vis­cuda al Camp Nou i a infi­nits racons del món quan Messi va tocar la pilota per assis­tir Suárez seria ina­mo­vi­ble de la història del fut­bol i de la memòria de cadascú. Com ho és el gol mara­donià de Messi con­tra el Getafe fa nou anys, sense que la des­feta en la tor­nada el retirés de la gale­ria de les grans ico­nes. Els títols es gua­nyen al final, però el que no diu el tòpic és que gua­nyar, tot i ser l'objec­tiu, no és el més subs­tan­cial del fut­bol. Si ho fos, els clubs que no gua­nyen mai res no tin­drien raó de ser i, en canvi, ningú a Gijón deu creure que el millor per a l'Spor­ting sigui ple­gar. No, per més que es con­fon­guin els his­to­ri­als amb la història, el pòsit més pro­fund del fut­bol no el deixa tot allò que al final es gua­nya, sinó tot el que pel camí es gau­deix. I el gaudi bar­ce­lo­nista camina tres pas­ses al davant dels altres, amb prou avan­tatge per anar dis­tin­gint el recompte mate­rial del balanç de grans moments irre­vo­ca­bles. I això, els que ho enve­gen, ho saben molt millor del que ho expres­sen.