Opinió

Ecosistema

És aquest ecosistema tan preciós, difícil d'assolir i fràgil, el que toca preservar

Per valo­rar ade­qua­da­ment com de bella­ment inu­sual, o de bella­ment insòlit, és d'uns anys ençà l'eco­sis­tema Barça –de l'equip, parlo, l'únic Barça pos­si­ble, vist el que l'envolta–, només cal reme­tre's a la glo­ri­osa edat del ferro blau­grana, aque­lla pre­història que suposo que ja s'ense­nyarà a les esco­les comp­ta­bi­lit­zada en anys A.C., no pas per Crist, és clar, sinó per Cruyff-con­tigo-empezó-todo, que diria un dels nos­tres filòsofs favo­rits. I per valo­rar com d'impos­si­ble, de mera­ve­llo­sa­ment inver­sem­blant, és l'equi­li­bri de l'eco­sis­tema, encara més com­pri­mit, que, punta de llança de tot, inte­gren Messi, Ney­mar i Suárez, no cal ni reme­tre's a aquells anys fos­cos, només a la llista d'escu­ders que, ja en la nos­tra era, li havien anat posant a la davan­tera a Messi. És una llista que inclou pri­meríssims caps de car­tell com l'escumós Henry, el felí Eto'o, aquell Ibra big­ger than life o el petit guer­ri­ller Ale­xis, a.k.a. niño mara­vi­lla si volem fer rodolí amb el dar­rer de la llista, el Villa record­man gole­ja­dor amb la roja. Cap d'ells va pro­pi­ciar l'impro­ba­bilíssim grau de como­di­tat, el tan impre­vi­si­ble com per­fecte encaix dels tres galls que ara com­par­tei­xen galli­ner. Ha cal­gut per­se­ve­rar a còpia de prova-error fins a tro­bar la fórmula plus­quam­per­fecta del deno­mi­nat tri­dent.

El trium­vi­rat és un feno­men mai vist, una fabu­losa ano­ma­lia. Però hi ha tot de cre­tins que pre­fe­rei­xen acu­sar-lo del que puguin, ara de fal­tar al res­pecte als rivals, als quals es veu que se'ls ha de dema­nar permís i dis­cul­pes per exe­cu­tar tota mani­o­bra que no esti­gui a l'abast de qual­se­vol pica­pe­drer del fut­bol, com si ells no cobres­sin també per par­ti­ci­par en l'espec­ta­cle. Els atacs s'ente­nen per allò de les per­les i els porcs, perquè estem rode­jats i perquè tot­hom, també els pica­pe­drers del fut­bol i del peri­o­disme, té dret a gua­nyar-se la vida, tot i que seria millor que es bus­ques­sin una feina decent.

El cas és que la pro­li­fe­ració des­con­tro­lada de cre­tins i d'atacs del mateix ínfim nivell fut­bo­ler i intel·lec­tual atia l'atrin­xe­ra­ment dels artis­tes, i l'altre dia, es veu que un gru­pet d'afi­ci­o­nats que viat­java amb aquest equip que tant ha fet per aco­lo­rir la gri­sor de les nos­tres vides, va con­si­de­rar l'atrin­xe­ra­ment exces­siu, i es va dedi­car a pro­tes­tar i, algun fins i tot, a insul­tar els juga­dors. Espero que no esperi ningú que les per­so­nes sen­si­bles ens ali­neem amb aquest 0,0000000001% de l'afició que con­si­dera que si els artis­tes no són prou simpàtics amb ells, tenen dret a moles­tar-los a ells i moles­tar-nos a nosal­tres, que es veu que per tenir drets de tota mena no cal ni haver empa­tat amb ningú. No, un, que mira de ser agraït, amb qui sim­pa­titza és amb els artis­tes que el fan feliç. És als artis­tes, que cal cui­dar. És aquest eco­sis­tema tan preciós, difícil d'asso­lir i fràgil, el que toca pre­ser­var. Jugant com juguen, els hau­rien de cata­lo­gar com a espècie pro­te­gida, i als cre­tins i als sobre­ex­ci­tats, mul­tar-los per caçadors fur­tius, per tris­tos i per pesats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)