Per valorar adequadament com de bellament inusual, o de bellament insòlit, és d'uns anys ençà l'ecosistema Barça –de l'equip, parlo, l'únic Barça possible, vist el que l'envolta–, només cal remetre's a la gloriosa edat del ferro blaugrana, aquella prehistòria que suposo que ja s'ensenyarà a les escoles comptabilitzada en anys A.C., no pas per Crist, és clar, sinó per Cruyff-contigo-empezó-todo, que diria un dels nostres filòsofs favorits. I per valorar com d'impossible, de meravellosament inversemblant, és l'equilibri de l'ecosistema, encara més comprimit, que, punta de llança de tot, integren Messi, Neymar i Suárez, no cal ni remetre's a aquells anys foscos, només a la llista d'escuders que, ja en la nostra era, li havien anat posant a la davantera a Messi. És una llista que inclou primeríssims caps de cartell com l'escumós Henry, el felí Eto'o, aquell Ibra bigger than life o el petit guerriller Alexis, a.k.a. niño maravilla si volem fer rodolí amb el darrer de la llista, el Villa recordman golejador amb la roja. Cap d'ells va propiciar l'improbabilíssim grau de comoditat, el tan imprevisible com perfecte encaix dels tres galls que ara comparteixen galliner. Ha calgut perseverar a còpia de prova-error fins a trobar la fórmula plusquamperfecta del denominat trident.

El triumvirat és un fenomen mai vist, una fabulosa anomalia. Però hi ha tot de cretins que prefereixen acusar-lo del que puguin, ara de faltar al respecte als rivals, als quals es veu que se'ls ha de demanar permís i disculpes per executar tota maniobra que no estigui a l'abast de qualsevol picapedrer del futbol, com si ells no cobressin també per participar en l'espectacle. Els atacs s'entenen per allò de les perles i els porcs, perquè estem rodejats i perquè tothom, també els picapedrers del futbol i del periodisme, té dret a guanyar-se la vida, tot i que seria millor que es busquessin una feina decent.

El cas és que la proliferació descontrolada de cretins i d'atacs del mateix ínfim nivell futboler i intel·lectual atia l'atrinxerament dels artistes, i l'altre dia, es veu que un grupet d'aficionats que viatjava amb aquest equip que tant ha fet per acolorir la grisor de les nostres vides, va considerar l'atrinxerament excessiu, i es va dedicar a protestar i, algun fins i tot, a insultar els jugadors. Espero que no esperi ningú que les persones sensibles ens alineem amb aquest 0,0000000001% de l'afició que considera que si els artistes no són prou simpàtics amb ells, tenen dret a molestar-los a ells i molestar-nos a nosaltres, que es veu que per tenir drets de tota mena no cal ni haver empatat amb ningú. No, un, que mira de ser agraït, amb qui simpatitza és amb els artistes que el fan feliç. És als artistes, que cal cuidar. És aquest ecosistema tan preciós, difícil d'assolir i fràgil, el que toca preservar. Jugant com juguen, els haurien de catalogar com a espècie protegida, i als cretins i als sobreexcitats, multar-los per caçadors furtius, per tristos i per pesats.