Potser és el més difícil del futbol. Quan jugues i competeixes, l'objectiu és guanyar. Hi ha entrenadors que diuen que quan no pots guanyar, no has de perdre. Sempre és millor un punt que cap, però els tres punts són l'objectiu. Naturalment, les fites que es plantegen els equips que aspiren als grans títols són diferents de les dels petits (permanència) o de les dels mitjans i altres equips que aspiren a cotes més modestes. Va fer bé Luis Enrique de dir que els tres de dalt, d'aquí al final de curs, punxaran. El Barça encara manté una regularitat esplèndida. Aquesta darrera jornada, els equips madrilenys van cedir empats, i els tres últims partits dels blaugrana, amb un nou de nou, han premés al Barça eixamplar la distància i fer un gran pas per assolir la lliga. No és fàcil guanyar, com vam comprovar dissabte a Las Palmas, on els blaugrana van guanyar 1-2 i gairebé demanant l'hora. Una pressió alta dels canaris, per impedir que el Barça jugués fora de l'àrea local, bona tècnica i una fortalesa anímica digna d'esment van aconseguir que el Barça es trenqués i optés per un joc més directe en algunes fases del partit. Nogensmenys, van guanyar un equip en zona de descens. Hi ha equips que juguen millor que competeixen i això passa factura. Els canaris en són un exemple. Van canviar d'entrenador després de destituir el bon Paco Herrera, que els va pujar a primera, i encara segueixen en descens. El Llevant, dirigit per Rubi, i jugant força bé a futbol, ho van demostrar contra el Barça, segueix en zona de descens, tot i que si continua així en podria sortir. El Granada ho té més difícil, perquè el seu estil és més defensiu i si no marques gols és complicat. Gol és el que no falta a l'equip de Luis Enrique, amb el seu poderosíssim trident atacant, liderat per la indiscutible figura de Leo Messi. És l'autèntic líder en tots els sentits. No té cap problema per cedir un gol si veu un company més ben situat o per inventar-se un penal, com aquell que ja ha fet la volta al món. La seva presència intimida els rivals, que el respecten conscients de qui és. A més, juntament amb els companys gaudeix jugant i aquesta és una de les claus, perquè segueixen guanyant. Que duri la ratxa!