Retorn a un passat molt fosc
no hauria
de donar aixopluc a tots els que van contribuir a embrutir-lo tant i tant
Bjarne Riis vol tornar al ciclisme. L'exciclista i director esportiu danès va anunciar ahir que es planeja tornar el 2017 amb un equip de categoria World Tour, la màxima categoria mundial. Riis forma part de la història del ciclisme per haver estat l'home que va posar fia la ratxa triomfal de Miguel Indurain en el Tour de França. El va derrotar en el Tour del 1996, quan ja tenia 32 anys, i va destronar així el ciclista navarrès vencedor de la prova francesa en cinc edicions consecutives, del 1991 al 1995.
Riis també forma part de la història del ciclisme per haver admès l'any 2007, que aquella sorprenent victòria en el Tour la va aconseguir gràcies al dopatge. A l'EPO, en concret, que va admetre consumir entre els anys 1993 i 1998. Anys després, en una autobiografia, va confessar que va consumir substàncies prohibides durant tota la seva carrera professional, entre el 1986 i el 1999.
Quan es va veure forçat a confessar que s'havia dopat durant la seva carrera, Riis era director esportiu de l'equip CSC. Admetre que s'havia dopat no li va suposar res. Va seguir dirigint el CSC primer i el Saxo després fins que el març del 2015 el magnat rus Oleg Tinkov el va fer fora de l'equip que ell havia creat i que Tinkov li havia comprat.
Bjarne Riis no va tenir cap sanció quan va confessar que es va dopar, perquè ja no era ciclista en actiu –si no considerem que sigui una sanció que hi hagi un asterisc al costat del seu nom en el palmarès del Tour, que indica que el va guanyar dopat–. L'any passat, l'Agència Danesa contra el Dopatge va fer un informe que implicava Riis en pràctiques de dopatge com a director –confirmades per alguns dels seus excorredors–. Riis tampoc no ha complert mai cap sanció per la seva actuació com a director esportiu.
Doncs malgrat tots aquests precedents, Riis podria tornar a ser director d'un dels equips que participen en les grans curses mundials. Riis ha demostrat sobradament que no es penedeix del que va fer com a ciclista. Quan va confessar va ser perquè no va tenir més remei, estava envoltat per les revelacions d'excompanys d'equip. Com a director, la seva filosofia sobre el dopatge ha estat molt semblant a la que alguna vegada va manifestar Manolo Saiz, l'exdirector de l'equip Once, sobre el fet que només hi havia dopatge si t'enxampaven. D'acord que Riis no va ser l'únic que es va dopar en els anys noranta del segle passat, quan el dopatge estava generalitzat entre el pilot professional. Però ara no parlem dels seus companys de generació, que segurament n'hi va haver molts de tant o més tramposos que ell, sinó d'ell, d'un dels representants d'una de les etapes més fosques del ciclisme mundial. El ciclisme no hauria de donar aixopluc a tots els que van contribuir a embrutir-lo tant i tant. I l'exciclista i exdirector esportiu danès Bjarne Riis n'és un d'ells.