Tebas
de la independència
de Catalunya, ja l'haurien fet plegar
El president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, es va treure la careta l'altre dia en una entrevista a El Mundo. Tota la gent que segueix l'esport en general i el futbol en particular ja coneixia les relacions de Tebas amb la ultradreta espanyola en la seva joventut i la seva militància a Fuerza Nueva, la formació de Blas Piñar que, entre altres coses, va donar suport a l'intent de cop d'estat de Tejero i companyia el 23 de febrer del 1981. Tebas ja havia deixat clara en moltes ocasions la seva posició sobre què passaria amb els equips catalans del futbol professional quan Catalunya fos independent i també s'havia manifestat totalment en contra de la independència de Catalunya.
A l'entrevista d'El Mundo, Javier Tebas va parlar amb tota franquesa. Va dir el que tots ens imaginàvem que diria si algun dia s'atrevia a respondre a la mena de preguntes que li va fer el diari madrileny. Tebas deia en l'entrevista que no és d'extrema dreta, encara que després va afirmar: “Si ser d'extrema dreta és defensar la unitat d'Espanya, la vida i un sentit catòlic de la vida, jo estava en aquest grup.I segueixo defensant el mateix. En això no he canviat.” Tebas també afirmava que, de vegades, troba a faltar “un Le Pen a l'espanyola” que defensi la identitat nacional espanyola.
Perfecte. Javier Tebas pot pensar el que vulgui i dir-ho públicament. I no ha de passar res. Com tothom. Bé, com tothom no. Només cal veure què li va passar a Arnaldo Otegi. Ara que, ben pensat, potser sí que a Tebas li hauria de passar alguna cosa. Ja sabem que a Fuerza Nueva i als partits similars que han anat sorgint no els ha afectat mai la llei de partits. Ja sabem que els òrgans judicials només es preocupen pels fets i les declaracions inconstitucionals, no per les preconstitucionals. Tebas i els que pensen com ell van en contra de moltes de les coses que diu la sacrosanta Constitució espanyola. Però igual que es persegueix o s'estigmatitza aquells que volen, que volem, deixar-la enrere d'una vegada, no es fa mai res amb els que voldrien tirar enrere en el temps i, o eliminar la Constitució o convertir-la en una mena de Fuero de los Españoles, aquelles lleis, per dir-ho d'alguna manera, del franquisme.
El pitjor de tot és que Javier Tebas no és una persona qualsevol. No és un d'aquells energúmens que van assaltar la llibreria Blanquerna de Madrid en la Diada del 2013. Javier Tebas és la cara del futbol professional espanyol. És l'home que veiem cada dia parlant en nom dels clubs de les lligues de futbol professional espanyoles. Entre els quals n'hi ha un bon grapat de catalans. Ja sé que els exabruptes de Tebas són a títol personal, però Tebas també és un home públic. És el president de la Lliga de Futbol Professional i, d'alguna manera, representa internacionalment tots els clubs, inclosos, el Barça, l'Espanyol, el Nàstic, el Girona i el Llagostera. Cap d'aquests clubs, o l'Athletic, o la Real Sociedad, o l'Osasuna, o el Betis o... no tenen res a comentar del que pensa el president de l'organisme que els agrupa i que organitza la lliga?
Si Tebas fos català i hagués dit en una entrevista que està a favor de la independència de Catalunya, ja l'haurien fet plegar.