El jugador Piqué i els falsos cínics
¿Cal felicitar la iniciativa de Gerard Piqué d'aliar-se, mitjançant la seva empresa Kerard Games, amb els diaris El Mundo, Marca i el grup d'Unidad Editorial per trobar els millors desenvolupadors de videojocs (sobretot nois d'entre 12 i 17 anys) a través d'un concurs, l'Independev Game Fest, que ha hagut de canviar les bases perquè escandalitzava les xarxes socials que els organitzadors es volguessin quedar a perpetuïtat els drets d'explotació dels joves?
Sóc del parer que sí, perquè Antístenes d'Atenes i Diògenes de Sínope, i en general tots els cínics del segle IV d'abans de la nostra era, ja ens van ensenyar els beneficis del desvergonyiment, de la provocació i de la irreverència; que anomenaven en conjunt anaideia.
Fem poc cas dels cínics, i ens convindria conèixer-los, ara que els falsos cínics ens governen. Reconeixereu un cínic fals perquè és malvat i no pas excèntric. Un bon cínic, un cínic de soca-rel, se'n riu del mort i de qui el vetlla i abomina de les riqueses materials al mateix temps que busca el luxe de les arts i de les ciències humanes. Sol ser una persona tan sàvia que no sap ben bé de res i opina de tot el que sospita rient-se tant de si mateix com de tot allò que opina. És el seu joc, i sol ser tan intel·ligent que la creació humana que se li assembla més sol ser un bon poema; posem de Josep Carner, per evitar de fer el ximple.
És, en Gerard Piqué, un cínic de debò o només un nen ric que fa conya? No ho sé pas; però no el veig tan golafre com els mestres de cuina de l'empresa editora que he esmentat; ni com els polítics, els opinaires i els homes de negoci que alimenta. Més aviat, com un insensat que fica cullerada a l'escudella que no toca; perquè, aviam, aquest noi tan de casa que fa goig de veure, ¿de debò que es refia dels seus socis? Ves que no li surtin tan falsos com els falsos cínics, que ens amaneixen les lleis amb la tinta dels seus diaris.