El dar­rer rècord que s'ha crus­pit el Barça és el d'imba­ti­bi­li­tat que va esta­blir fa quasi trenta anys la quinta del Bui­tre. L'esquerp Luis Enri­que, però, diu que no hi para gaire atenció, que rècords i estadísti­ques no valen res sense títols. El mateix dijous, Cris­ti­ano Ronaldo deia en un acte publi­ci­tari que el seu gol somiat seria dri­blar els onze juga­dors rivals abans de mar­car. Haurà de millo­rar molt, ara que cada cop li costa més des­bor­dar-ne un de sol, però seria una nova marca per afe­gir al sarró, que és el que l'home sem­pre té al cap. Cris­ti­ano és un com­pul­siu col·lec­ci­o­nista de rècords sem­pre pen­dent de les estadísti­ques, i sem­pre dis­po­sat a esgri­mir-les. Com va fer després que el seu equip capi­tulés sota la bota de gla­di­a­dor de l'Atlético i s'aco­miadés defi­ni­ti­va­ment de la lliga. “Les estadísti­ques són les que són. Els números no enga­nyen”, va vin­di­car per situar-se per sobre de tot­hom.

Les estadísti­ques són les que són, però cal lle­gir-ne la lle­tra petita, que la tenen. Mic­hael Burry, l'exas­pi­rant a neuròleg recon­ver­tit en inver­sor que inter­preta Chris­tian Bale a La gran apu­esta, va ser dels pocs que va pre­veure la crisi de les sub­prime, aquells paquets bate­jats amb noms impos­si­bles que s'enca­rien a mesura que can­vi­a­ven de mans en la ruleta psicòtica de la borsa. Com ho va saber? El tal Berry, que només té un ull, va mirar-se una a una les hipo­te­ques que inte­gra­ven aquells packs i va com­pro­var que la gran majo­ria acu­mu­la­ven men­su­a­li­tats impa­ga­des. Sal­vant les distàncies, The Eco­no­mist va ope­rar de manera simi­lar amb els gols de CR7 fa uns mesos, i va cons­ta­tar que el seu valor era molt menor que el dels de Messi. I això, el 2013 i el 2014, dos dels millors anys de Ronaldo, els dos pit­jors de l'argentí.

La cosa s'ha agreu­jat: el por­tuguès només ha mar­cat en 13 de 27 par­tits de lliga, en què sense els seus 23 gols, el Madrid tin­dria 4 punts menys. Només 7 els ha fet quan l'equip empa­tava o per­dia, i 17 els ha mar­cat als deu equips de la part baixa de la clas­si­fi­cació, men­tre que con­tra els qua­tre de dalt (Barça, Atlético, Vila-real i Sevi­lla) no ha vist por­te­ria. I a Europa? Tot i que con­tra el PSG no va sucar, va fer 11 gols en la lli­gueta, un rècord: 5 els va cla­var al Xakh­tar i 6 al Malmö, una altra potència, 4 dels quals en un par­tit irre­lle­vant en què el Madrid, ja matemàtica­ment pri­mer de grup i sense reser­var cap titu­lar, va igua­lar, vinga rècords, la gole­jada més gran de la Cham­pi­ons. Te raó CR7: els números, com el cotó fluix, no enga­nyen.

Men­tre el Barça enca­dena copes –i rècords, sí, també, però sobre­tot copes–, Cris­ti­ano seguirà dis­pu­tant el diploma de record­man en cap a Messi, que ja fa temps que ha renun­ciat a aquesta com­pe­tició, tot i seguir gua­nyant-la. El por­tuguès, que en set anys ha reben­tat totes les estadísti­ques del club que li paga, va pel camí de batre un altre rècord, aquest sí, fora de l'abast de l'argentí: mai l'estre­lla d'un gran d'Europa havia con­ju­gat tan­tes mar­ques i tants reco­nei­xe­ments indi­vi­du­als amb una collita tan minsa de títols.