El darrer rècord que s'ha cruspit el Barça és el d'imbatibilitat que va establir fa quasi trenta anys la quinta del Buitre. L'esquerp Luis Enrique, però, diu que no hi para gaire atenció, que rècords i estadístiques no valen res sense títols. El mateix dijous, Cristiano Ronaldo deia en un acte publicitari que el seu gol somiat seria driblar els onze jugadors rivals abans de marcar. Haurà de millorar molt, ara que cada cop li costa més desbordar-ne un de sol, però seria una nova marca per afegir al sarró, que és el que l'home sempre té al cap. Cristiano és un compulsiu col·leccionista de rècords sempre pendent de les estadístiques, i sempre disposat a esgrimir-les. Com va fer després que el seu equip capitulés sota la bota de gladiador de l'Atlético i s'acomiadés definitivament de la lliga. “Les estadístiques són les que són. Els números no enganyen”, va vindicar per situar-se per sobre de tothom.

Les estadístiques són les que són, però cal llegir-ne la lletra petita, que la tenen. Michael Burry, l'exaspirant a neuròleg reconvertit en inversor que interpreta Christian Bale a La gran apuesta, va ser dels pocs que va preveure la crisi de les subprime, aquells paquets batejats amb noms impossibles que s'encarien a mesura que canviaven de mans en la ruleta psicòtica de la borsa. Com ho va saber? El tal Berry, que només té un ull, va mirar-se una a una les hipoteques que integraven aquells packs i va comprovar que la gran majoria acumulaven mensualitats impagades. Salvant les distàncies, The Economist va operar de manera similar amb els gols de CR7 fa uns mesos, i va constatar que el seu valor era molt menor que el dels de Messi. I això, el 2013 i el 2014, dos dels millors anys de Ronaldo, els dos pitjors de l'argentí.

La cosa s'ha agreujat: el portuguès només ha marcat en 13 de 27 partits de lliga, en què sense els seus 23 gols, el Madrid tindria 4 punts menys. Només 7 els ha fet quan l'equip empatava o perdia, i 17 els ha marcat als deu equips de la part baixa de la classificació, mentre que contra els quatre de dalt (Barça, Atlético, Vila-real i Sevilla) no ha vist porteria. I a Europa? Tot i que contra el PSG no va sucar, va fer 11 gols en la lligueta, un rècord: 5 els va clavar al Xakhtar i 6 al Malmö, una altra potència, 4 dels quals en un partit irrellevant en què el Madrid, ja matemàticament primer de grup i sense reservar cap titular, va igualar, vinga rècords, la golejada més gran de la Champions. Te raó CR7: els números, com el cotó fluix, no enganyen.

Mentre el Barça encadena copes –i rècords, sí, també, però sobretot copes–, Cristiano seguirà disputant el diploma de recordman en cap a Messi, que ja fa temps que ha renunciat a aquesta competició, tot i seguir guanyant-la. El portuguès, que en set anys ha rebentat totes les estadístiques del club que li paga, va pel camí de batre un altre rècord, aquest sí, fora de l'abast de l'argentí: mai l'estrella d'un gran d'Europa havia conjugat tantes marques i tants reconeixements individuals amb una collita tan minsa de títols.