Aíto, amb Fernando Martín a Portland
Ahir es va fer a Madrid un més que merescut homenatge a Aíto, una de les llegendes vives del bàsquet europeu pels seus 50 anys en el món de l'esport de la cistella (10 com a jugador, 2 com mànager general i 38 com a tècnic). Com ja vam explicar a L'Esportiu, després d'un recompte minuciós, el tècnic ha dirigit ja més de 2.000 partits oficials en un total de setze competicions. Un dels moments simbòlics d'ahir va ser quan va sortir a parlar Lolo Sáinz, amb qui va tenir gran rivalitat quan un estava al Barça i l'altre, al Madrid. Lolo va dir que Aíto ha dignificat la professió i que sobretot que ha demostrat que a partir dels 60 anys a la vida encara es poden fer moltes coses, com demostra cada dia Aíto, que en té 69. El tècnic madrileny va voler explicar un secret tres dècades després que passés. Va explicar que la seva marxa del Joventut al Barça va estar motivada per la por. A Badalona s'hi trobava molt a gust, però després d'haver de deixar el Cotonifici per problemes econòmics, no volia que li passés el mateix amb el Joventut. El mateix tècnic va reconèixer que s'havia equivocat, perquè després va quedar clar que la Penya tenia trajectòria al davant, com va demostrar després. Aquest va ser un dels secrets que va revelar, tot i que n'hi va haver un altre que no, i que ara explicarem aquí. El juliol del 1987, quan entrenava el Barça, Aíto va marxar als Estats Units a veure la lliga d'estiu de Boston. I un cop allà, amb Manolo Flores, Miguelito López Abril i Ferran Gubern van anar a Portland, on jugava Fernando Martín. Aíto el volia fitxar per al Barça. Van estar dos dies junts i el pivot, tot i voler Aíto com a tècnic, li va dir que quan tornés a Europa havia d'anar al Madrid perquè aquest havia estat l'acord a què havia arribat amb el club blanc quan en va marxar. Què hauria passat si el pivot hagués acceptat anar al Barça? Que no hi hauria hagut rival per als blaugrana durant anys.