Després de naufragar en un Madrid sense rumb, Benítez s'arrisca a córrer la mateixa sort en un club volcànic com el Newcastle
Rafa Benítez està desbocat. En surt d'una i es fica en una altra. Si el Real Madrid era una patata calenta, el Newcastle no sembla precisament el jardí de l'Edèn. Inestable, amb l'afició en constant conflicte amb el propietari, Mike Ashley, una muntanya russa pel que fa a resultats en els últims anys, el conjunt geordie no sembla que estigui a l'altura de les exigències del tècnic madrileny. “El problema del Madrid és que cada any ha de començar el projecte de nou, no hi ha continuïtat”, va lamentar darrerament Benítez. El problema, també, és que si canviem Madrid per Newcastle en la frase anterior tampoc estaríem faltant a la veritat. Ha signat per tres anys, un projecte a llarg termini i tranquil·litat per treballar, d'acord. Però el primer que haurà de fer és salvar un equip que acumula 8 derrotes en els últims 11 partits. Un joc d'ous.
Si no són els dos futbolistes italians amb més talent natural, poc els falta. I no els busquin a la Serie A, perquè juguen als Estats Units. Andrea Pirlo i Sebastian Giovinco s'enfronten demà al vespre a Nova York en el partit de la jornada en l'MLS. Pirlo, amb Villa i Lampard, és una de les grans atraccions del grandiloqüent projecte del New York City i es mereix un retir daurat després d'una dècada de futbol d'alta escola. Amb Giovinco, però, ens estem perdent els millors anys d'un futbolista que a Itàlia mai va acabar de plasmar tot el seu talent, un prodigi d'habilitat i tècnica que en el futbol dels Estats Units fa el que vol i quan vol, però que mai el vam acabar de disfrutar en una competició de màxima exigència.
Fa goig veure jugar el Rosario Central. Molt. Qui li havia de dir, al conjunt canalla, que algun dia arribaria el seu moment després d'anys d'ostracisme, amb un pas per la segona divisió i amb l'etern rival, el Newell's Old Boys, proclamant-se campió sota la batuta de Tata Martino. En l'esquizofrènia del futbol argentí, però, tot és possible i avui és el Central qui abandera el futbol champagne a la ciutat de Rosario. Amb un entrenador jove, Eduardo Coudet, i amb un grup de futbolistes que juguen de memòria, abanderats per dos esquerrans d'alta escola que aviat trepitjaran el futbol europeu: Franco Cervi (ja fitxat pel Benfica) i l'elegant Giovanni Lo Celso. “Y ya lo ven, y ya lo ven, es el equipo de Coudet”, cantava dimecres el Gigante d'Arroyito, exultant amb una exhibició de futbol del seu equip contra el River Plate uruguaià. Aire fresc en la copa Libertadores.
El barcelonisme segur que no ha oblidat Kurban Berdiev, l'entrenador del rosari, l'home que va trencar el monopoli dels clubs moscovites i del Zenit en la lliga russa enduent-se dos títols (2008 i 2009) a la ciutat de Kazan. Després de dotze anys al Rubin, el tècnic nascut a Turkmenistan va canviar Kazan per Rostov l'any 2014 i, després d'un breu ostracisme, torna a rebel·lar-se als gegants del futbol rus. Amb un equip carregat de deixebles seus al Rubin, com César Navas, Cristian Noboa, Bukharov i l'iranià Azmoun, el seu Rostov rep aquesta tarda el CSKA de Moscou amb la possibilitat d'enxampar-lo al capdavant de la classificació.
