Tothom hi diu la seva i aventura hipòtesis sobre Periscope –generalment apocalíptiques– i sobre el futur de la relació entre periodistes i el Barça, ja tan afeblida. Gremi corporativista i orgullós com la resta, la gent de l'ofici no es confessa desorientada en públic. No gosa. Les noves tecnologies han donat el cop de gràcia a la nostra feina tal com l'enteníem, i avui, el que abans era pilar bàsic d'informació liderat pels especialistes, és a l'abast de tothom que vulgui brandar i exercir el seu dret a expressar-se. Desconeixem, com tothom, quin serà el futur d'aquesta professió vocacional, de servei públic, també tocada avui pel blindatge de continguts i difusió emanats de qualsevol institució, curosa de la seva imatge i controladora per defecte atàvic sobre allò que se'n diu. Barça inclòs, és clar. Més val veure el got mig ple. Contra aquells que, per sistema i desconeixement, reneguen del sector, paga la pena argumentar que el periodisme esportiu català viu un gran moment malgrat les circumstàncies tan contràries. A poc que vulgui conèixer el detall diari de la seva passió blaugrana, el culer gaudeix avui d'un repertori amplíssim de veus autoritzades amb encomiable nivell de qualitat. Només cal triar, optar pel got mig ple i confiar-hi. Hi ha desenes de missatgers de solvència en qualsevol camp que precisi per forjar judici propi. És més, si el poder superés el seu pànic a la crítica i a la dissidència, es podria enriquir constantment amb l'anàlisi d'aquestes veus que aporten criteri al debat, però els gestors no entenen la diversitat, clau en democràcia, per por de ser jutjats i per desig de control.

No cal vessar llàgrimes envers l'avenç de noves aplicacions, no cal bramar contra el signe del temps. No ens justificarem pel que fa gent que confon el periodisme amb el negoci o l'interès personal, que no respecta la seva praxi. Des dels temps de Masferrer, Carbó i Juncosa, pioners oblidats, mai s'havia vist al país tanta diversitat, nivell i qualitat. I és el públic qui ha de posar el criteri propi en marxa per separar el gra de la palla, el soroll de la informació, desig de banalitzar el fenomen futbolístic de la notícia diferencial, del text ben escrit, de la idea ben vista i millor expressada. Potser estem en crisi, d'acord, però abunda el bon periodisme esportiu. Si el poder fos respectuós i conscient del paper que pertoca realitzar als periodistes en una democràcia de qualitat, agrairia els plantejaments diversos, les aportacions, la fiscalització i anàlisi d'aquesta gent que avui practica un ofici blasmat. El Barça viu el millor moment de la seva vida i el periodisme esportiu català també, malgrat que ens preocupem en clau interna per la nostra delicada salut de ferro. En lloc de blindar, amagar o vendre fum, confiïn en aquesta esplèndida collita que sap practicar la seva feina i posa el dit a la nafra quan toca per exigir, simplement, que les coses es facin al nivell que el Barça exigeix: bé o molt bé. Com no ha passat, per esmentar l'últim exemple, amb la dissortada filtració del projecte guanyador del nou estadi. El problema no és Periscope. Potser ho és el fet que el públic hagi deixat de defensar i donar suport a la tasca dels periodistes que fan la seva feina. Sense diverses veus i sensibilitats en dansa, tots perdem. Llibertat i rigor en el seguiment de la gestió, per començar.