1El Barça segueix, des del famós partit d'Anoeta de la temporada passada, en l'excel·lència generalitzada. L'equip, que ja va assolir cinc títols, ho torna a tenir tot a favor per guanyar un munt de tornejos, i és quan s'entra en dinàmiques com l'actual, quan es juga amb alegria i competitivitat i amb un talent fora de mida i solidari, que les oportunitats de vèncer són majúscules. La sensació, de nou, és que tot és possible.

2. La copa del Rei la tenim a tocar, a tan sols un partit contra el Sevilla. I sí, els andalusos són un bon equip, amb un bon entrenador i, de ben segur, no ens podem confiar ni creure que tenim res al sac. Senzillament, tenim una competició, la més menor, a un partit.

3. La lliga, encara que quedin nou jornades, és el títol més a l'abast. I és totalment accessible, per la distància de punts que té el Barça respecte a l'Atlético de Madrid i el Real Madrid i, també, per les sensacions, per la regularitat, perquè no és gaire plausible pensar que els blaugrana començaran a ensopegar continuadament contra els equip de la lliga, que, majoritàriament, estan un nivell o dos per sota, per molt que el Barça gestioni la plantilla fent rotacions.

4. La Champions League és sempre el plat principal, allò que més ens engresca i ens il·lusiona. I només queden sis partits per guanyar la final, només queden sis partits per a guanyar la sisena. La tornada contra l'Arsenal no hauria de ser una dificultat, però caldrà, com no pot ser d'una altra manera, concentració i rigor. I després els sortejos i els creuaments, la tornada a casa o a fora. Ho sabem, la Champions són petits detalls, la inspiració, una injustícia arbitral, una errada, un punt de sort que se sap aprofitar o s'escapa. La Champions és el tot o res, aquell gol fallat, allò inesperat i que canvia el que semblava inamovible. Guanyar-ne dues consecutivament és ara mateix no només un somni, sinó un propòsit coherent.

5. Tenim una conjuntura favorable: joc espectacular, dinàmica guanyadora, vent a favor, sense lesions destacades, sense problemes rellevants i sense un equip al davant amb més talent que el Barça. Tot plegat, fa pensar que el triplet és factible i, si no s'assoleix el triplet, dos títols els tindrem, si no es produeix un desastre imprevist.

6. Podríem resumir-ho així: hi ha dues claus que ho determinaran tot. La primera són tots els factors esmentats més tots els que ens puguem imaginar. La segona clau es diu Leo Messi. La fortuna del Barça, de nou, dependrà enormement del seu joc en aquesta fase decisiva de la temporada.