Molt més que un trident?
i més mentalitat que ell
Messi va parlar ahir en un acte comercial i va deixar caure la frase que engega el debat d'avui. El 10 va dir que “el Barça és molt més que el trident”. És veritat? Evidentment, Messi, Neymar i Suárez, ells sols, no guanyarien cap equip juvenil de cert nivell. Ni tampoc sembla gaire real que onze Neymars guanyessin res. Ni tampoc onze Suárez. Amb onze Messi, ja en tinc més dubtes, ja que no ha nascut el futbolista que tingui més qualitat i més mentalitat que ell. Ni tampoc el que llegeixi millor tot el que passa en un terreny de joc mentre la pilota roda. No hi ha dubte que Messi és el millor davanter. I potser també seria el millor migcampista. I si jugués com a lateral esquerre, per exemple, començo a tenir dubtes que no fos també el número u. Va molts segons al davant dels altres en un món on cada instant té un valor incalculable.
Tornem al debat. El Barça és molt més que el trident? A veure: és un porter fantàstic (jugui qui jugui), és una defensa boníssima (juguin els jugadors que juguin), és un mig del camp brillant (posi Luis Enrique qui posi) i és una davantera històrica (aquí no hi ha marges, parlem del trident, és clar). I la suma de tot això i de l'entesa humana personal entre els membres del vestidor conforma un equip meravellós, capaç d'haver fet un triplet i d'anar pel camí del segon consecutiu. Si al talent anunciat li afegim el treball i l'actitud demostrada, és fàcil d'entendre el resultat obtingut. I també, per sobre de tot, per sobre de tanta estrella, hi ha un mètode únic, evolucionat, que ha complert el seu trajecte fins a convertir-se en un fet cultural que permet a l'aficionat barcelonista sentir-se'n extraordinàriament orgullós. Esportivament, el Barcelona és la referència mundial del sector. Per tant, és evident que el Barça és més que el trident.
Ara bé, valorant molt positivament la generositat de Messi, la seva facilitat per regalar floretes als companys i als rivals i, per extensió, el seu exemplar respecte per la professió, és necessari dir que qui fa diferent l'equip és el trident (especialment Messi); qui permet al cos tècnic i al conjunt dels jugadors aspirar als títols és el trident (especialment Messi); qui fa que avui cap equip classificat per als quarts de final de la Champions vulgui veure's aparellat amb el Barcelona és el trident (especialment, Messi), i qui fa que cada dia sigui una festa o, com va dir Arsène Wenger, que tot plegat es converteixi en una meravellosa expressió artística, és el trident (especialment Messi).
I si em permeteu, un apunt final. Ni Bravo ni ter Stegen. Ni Alves, Mascherano, Piqué i Alba. Ni Iniesta, Sergio, Rakitic, Arda i companyia. Ningú s'enfadarà perquè aquest article o qualsevol altre valori les qualitats del trident (especialment de Messi). I no ho faran perquè ningú els menysvalora i perquè ningú millor que ells saben de què estem parlant. A diferència de qualsevol periodista o de qualsevol aficionat, o de qualsevol lector de L'Esportiu, ells es convencen cada dia d'entrenament que el trident (especialment Messi) fa que el Barça sigui molt més que un equip.
Els refugiats
Veient el que veiem cada dia val la pena aturar-nos a reflexionar. Aquesta Europa fa vergonya. Cal canviar-la. També per això tenim pressa.