Girar full
Falten encara nou jornades perquè s'acabi la lliga, però em fa l'efecte que una gran majoria dels aficionats de l'Espanyol ja tenen ganes que s'acabi. Volen assolir la permanència al més aviat possible i girar full. Fer creu i ratlla, oblidar tot el que ha passat al camp aquest any i començar a pensar en la temporada que ve. Ja sé que les temporades sempre duren, si fa o no fa, el mateix, però depenent de la marxa de l'equip, de la dinàmica que porta i del conseqüent estat emocional dels seguidors, aquestes es fan més curtes o més llargues. Tinc la sensació que per a molts periquitos aquesta no hi ha manera que arribi al final.
És curiós, però, que una de les temporades més ensopides de l'Espanyol en l'aspecte esportiu dels darrers anys coincideixi amb un dels moments institucionals més importants i crucials de tota la seva història. Els aficionats veuen amb il·lusió i esperança l'arribada dels nous propietaris, que tenen la intenció –així ho han dit diverses vegades– de fer créixer el club en tots els sentits. Però a la vegada són conscients que primer cal acabar bé aquest curs, allunyar-se del tot del descens al més de pressa que es pugui i començar a construir un nou projecte esportiu.
Amb un entrenador convençut de com i per on ha de passar el futur equip, amb les idees clares, evitant al màxim els canvis de rumb i amb una plantilla que a curt i mitjà termini es pugui millorar per aspirar a cotes més altes.
I és que són massa anys de resignació i penúries. Són massa temporades de viure en terra de ningú. De sobreviure com es pot, que no és fàcil. D'arribar a final de mes sense poder fer més plans. Condicionats per la situació econòmica, amb poques aspiracions esportives, sense referents al camp i amb els pocs que hi ha hagut marxant de l'entitat al cap de poques temporades per necessitat de fer caixa.
Sí, ara toca primer de tot acabar aquesta lliga de la millor manera possible, sense més ensurts, certificant la permanència i començar a pensar en un futur més prometedor, objectiu que m'atreveixo a dir que no hauria de ser gaire difícil d'aconseguir.