Opinió

Un ‘mall' a can Barça

Tant el Palau com el futur estadi han de ser icones de Barcelona

Fa uns dies es va presentar el nou Palau, una de les parts més importants de l'Espai Barça, que també ha de comportar la construcció d'un nou estadi equiparable a les principals instal·lacions europees que, tot i saber-se qui el construirà, encara no ha estat presentat en societat. De fet, en la presentació del Palau, un referent com Jordi Robirosa va destacar que un dels objectius és que “es converteixi en una nova icona de la ciutat de Barcelona”. Ho han de ser tant el Palau com el futur estadi.

A banda de plantejar-se críticament si el Barça ha sanejat suficientment els comptes per poder afrontar aquesta megalòmana inversió, cal fer una reflexió a l'entorn de la màxima amb què Robirosa va definir el projecte: avui dia, les ciutats necessiten grans icones integrades a la seva trama urbana, que les facin diferents en el complex mercat de destinacions turístiques. Barcelona va canviar la seva fisonomia amb els Jocs del 1992 i, des de llavors, la ciutat ha tingut en l'esport un vector essencial de la seva marca.

El Museu del Barça és un dels més visitats de l'Estat; un indicador de la importància que té el Barça com a ambaixador de la capital. Però les noves instal·lacions que ha presentat el club han de mirar de ser atractives en la seva globalitat. El culte a l'estadi o al museu atrau milers de visitants anualment (més d'1,5 milions); però, la construcció del nou Espai Barça ha de contribuir a reforçar encara més la ja vasta oferta de serveis d'hospitality que té el club. Els estadis, els pavellons, han deixat de ser recintes on sols es practica i es consumeix l'esport en directe per avançar cap a un espai on l'espectador, fan o consumidor interactua amb l'oferta existent de manera similar a com ho faria dins d'un mall americà; és el fenomen què alguns sociòlegs de l'esport anglosaxons han definit com a mallification process.

El Barça actualitza les seves instal·lacions per adaptar-se a les noves necessitats del negoci de l'esport al segle XXI, perquè la seva marca encara sigui molt més competitiva en l'exigent mercat dels patrocinis i l'hospitalitat; sabent que, particularment a Espanya, cal buscar noves fonts d'ingressos que ajudin a compensar uns pressupostos massa dependents dels drets audiovisuals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)