En el futbol, com en la vida, tot és opinable. Només faltaria. Tot i així, convé apreciar els fets, el treball i el llegat, sospesar-los en la seva justa mesura. I amb Johan Cruyff, el Barça passa de la nit al dia, deix les ombres per veure entrar la llum, obre les portes del cel després de conèixer els inferns. Naturalment, no oblidem la seva humana fal·libilitat, no tot ha estat oli en un llum, però dels genis, dels autèntics artistes, n'hi ha prou contemplant l'extraordinària bellesa i dimensió de la seva obra. De fet, només un privilegiat pot arribar, ja portat a extrems de genialitat, a canviar la marcada personalitat d'una singular institució que era derrotista, fatalista, perdedora, feble, i gràcies a ell ha conegut la felicitat més plena. Ell va escriure bona part del full de ruta a seguir per tal d'instal·lar el Barça a la glòria i ha deixat consells per mantenir-se al setè cel, que sempre resulta més difícil encara que no pas arribar-hi. Amb els matisos corresponents, amb un munt de recriminacions menors i detalls a considerar, queda del tot clar que l'exemple, les ensenyances d'aquest revolucionari ens han marcat el camí a seguir, ens ha desempallegat de vells traumes i travesses pel desert. Amb Cruyff, hem deixat de ser perdedors, cal reconèixer-ho, per a instal·lar-nos en la victòria, en el goig de l'admiració mundial cap a un club que practica el futbol d'una manera tan bella com ningú ha estat capaç de mostrar en més d'un segle d'aquest fenomen de masses de caire planetari.

Un geni peculiar, un artista que altera la mentalitat breument com a jugador, aconseguint amb el seu carisma i lideratge la primera lliga en catorze anys, que es diu aviat. Que avança l'arribada de la democràcia, que capitaneja el goig d'aquell monument simbòlic del 0-5 al Bernabéu –una botifarra per fi a la dictadura–, que enlluerna amb l'elegància en la conducció, en el canvi de joc del crac que ens porta el futbol total. Que lidera ja amb la senyera al braç i és capaç de posar-li Jordi al fill quan els nadius ho tenien prohibit. En quatre temporades només va llegar una lliga i una copa del Rei, collita exigua un cop vista i comprovada la seva qualitat i el seu talent, tan únic que ningú li nega la pertinença al restringit Olimp d'aquest esport, acompanyat per Pelé, Di Stéfano, Maradona i, avui, a l'espera de Messi. Cap d'ells, però, va doblar l'aposta reinventant-se com a entrenador revolucionari, dotat d'un llenguatge peculiar, ple d'aforismes afortunats, que et feia veure el futbol fàcil. Perquè, en efecte, si tu tens la pilota, ells no la tenen. L'home lliure va saber entendre les urgències històriques d'aquesta entitat singular, única, carregada de pressions i simbolismes que no trobava la manera d'excel·lir al nivell del seu pes específic en l'imaginari d'un país sense estat. I recollint plànols i primeres pedres, aplicant ensenyances de l'escola holandesa rebuda per boca de mestres com Kovacs i Michels, va encertar de ple en el disseny de la nostra particular Sagrada Família, avui enlairada, ja coronada.

Diuen que conèixer la història ajuda a no repetir errades, a evitar que es tornin a cometre en el futur relliscades que altres van patir en el pretèrit. Gràcies a Johan Cruyff, hi ha un munt d'obstacles ja superats, un munt de dèries que haurien de quedar enterrades, patiments que no corresponen amb l'esplèndida època actual. Al dictat de les ensenyances del mestre, alumnes avantatjats com Pep Guardiola han estat capaços d'arrodonir el model i fer-lo encara més bell i espectacular. Altres, com l'actual Luis Enrique, ha procurat fer-lo evolucionar sense que deixem de reconèixer-lo. Imagineu només per un moment, sense que sigui una invitació a compartir malson, on seríem si Cruyff no s'hagués entestat a venir aquí, a identificar-se, a implicar-se. Potser encara vagaríem pel desert a la recerca d'un camí que ens portés a l'oasi. Potser, francament, no ho hauríem aconseguit. Per tant, gràcies. Ara, a seguir fidels a la seva filosofia. Podem alterar la redacció, però ell ja ho va deixar tot escrit.