Número 14
i pel segell que ha marcat profundament la nostra manera de pensar
Quan li van explicar que havien d'examinar-lo per donar-li la llicència d'entrenador, Johan Cruyff va preguntar qui l'examinaria, si als Països Baixos no hi havia ningú que sabés de futbol més que ell. La federació holandesa no es va atrevir a contradir-lo. L'episodi diu molt del personatge. Quan Cruyff va fer pública la malaltia que patia va definir la quimioteràpia com la seva amiga, perquè entrava al seu cos per matar el càncer. Em va semblar una demostració de fortalesa enorme i sobretot exemplar. Va ser l'última genialitat d'un geni del futbol irrepetible.
Jo no aixecava ni un pam de terra quan el meu pare va tornar d'un viatge a Holanda amb una còpia en format super-8 del documental Nummer 14, sobre Cruyff i l'Ajax d'Amsterdam. Però recordo clarament que vaig veure la cinta tantes vegades que fins i tot es van cremar alguns fotogrames. En aquella època, accedir a documents d'aquests tipus era molt infreqüent. Tinc molt clares aquelles imatges d'un jugador fascinant. Classe, elegància, categoria, lideratge... Tots ataquen i tots defensen, el “futbol total” d'aquell Ajax meravellós va inaugurar l'era del futbol modern. Un equip avançat al seu temps.
El que feia Cruyff amb la pilota! Per favor! La manera de conduir i colpejar amb l'exterior, el domini amb les dues cames, el canvi de ritme prodigiós, aquell driblatge tan característic seu de frenar en sec i girar sobre si mateix per fintar i canviar la trajectòria tocant la pilota amb l'interior del taló deixant literalment clavat el defensor, juntament amb l'habilitat de supervivent per saltar i escapolir-se de les entrades duríssimes dels rivals en uns anys en què el futbol estava molt embrutit... Completíssim.
Aquell 14 de l'Ajax o aquell 9 del Barça de fa quaranta anys, encaixaria perfectament en el futbol actual. Per això Cruyff és considerat un dels més grans jugadors de tots els temps. Ell ens va fer guanyar una lliga inoblidable de la qual no em vaig perdre ni un partit dels jugats al Camp Nou. Ell ens va tornar a situar en el panorama internacional. Llàstima que faltés continuïtat.
Caràcter i segelle
Per a la generació dels que vam créixer estimant el Barça en l'amarg sabor de la derrota i no vam conèixer el passat gloriós del nostre club, el retorn de Johan Cruyff com a tècnic ens va canviar la mentalitat. Jo vaig ser per primera vegada plenament feliç com a barcelonista. Quatre lligues consecutives i la somiada copa d'Europa. Ell va fer que el Barça recuperés el caràcter guanyador i ens va ensenyar a jugar d'una manera revolucionària, exclusiva i mundialment admirada. El segell.
El Barça de Cruyff era l'expressió d'un estil que ha marcat profundament una manera determinada de pensar i d'entendre el futbol. Cruyff va crear escola i la seva idea ha evolucionat i ha acabat forjant el millor equip de la història del futbol. I tot això es pot sintetitzar en una frase del mestre: “El futbol es juga amb una pilota, si la tenim nosaltres, els altres no ens poden marcar cap gol.” La figura de Cruyff transcendeix la del tècnic i pren una altra dimensió. És una d'aquelles persones que, en el seu camp, són capaces de definir l'essència amb frases simples però que, en boca seva, esdevenen màximes irrefutables, fulls de ruta. A la seva manera, aquell inoblidable número 14 ha estat un filòsof del futbol en majúscules.
Moltes gràcies per tot, Johan, un dels nostres.
