Opinió

Dones d'aigua

No s'ha de plorar quan
es perd, sinó quan es traeix el compromís

Ho han tor­nat a fer. Des de la humi­li­tat i la rebel·lia. Des del talent i l'auto­con­fiança. El bit­llet olímpic de la selecció espa­nyola de water­polo femení és la recom­pensa d'un grup d'esco­lli­des que va can­viar la història d'aquesta dis­ci­plina a casa nos­tra. Abans dels Jocs de Lon­dres, mai el water­polo femení espa­nyol havia estat pre­sent en una cita olímpica. En l'àmbit inter­na­ci­o­nal, una plata en l'euro­peu de Màlaga 2008 i res més. Ser-hi per segona vegada con­se­cu­tiva és fruit de la per­sistència i ho han fet després de que­dar fora del podi de l'últim mun­dial i euro­peu i quan alguns dub­ta­ven del seu cicle. Però dar­rere l'equip hi ha molts intan­gi­bles que fan d'aquest grup un tren­ca­clos­ques que encaixa totes les peces per aca­bar tro­bant l'èxit. L'auten­ti­ci­tat d'aques­tes juga­do­res s'allu­nya del divisme d'altres espor­tis­tes d'elit. Són pro­pe­res, acces­si­bles, empàtiques i gene­ro­ses. I això es tra­du­eix a l'aigua. La gene­ro­si­tat cap a la com­pa­nya les fa més for­tes. Si una falla, l'equip se'n res­sent. La res­pon­sa­bi­li­tat és com­par­tida i repar­tida. Segu­ra­ment, el lide­ratge per­tany a l'entre­na­dor, Miki Oca. Va tas­tar el fracàs en pri­mera per­sona com a juga­dor a Bar­ce­lona 92 i la glòria qua­tre anys més tard a Atlanta. Va con­viure amb un grup que més d'un cop es va pas­sar de la rat­lla i ara tot aquest apre­nen­tatge li ha ser­vit per exer­cir un mes­tratge impe­ca­ble. Ell jun­ta­ment amb Espar, Tar­ragó i Bach ja van gua­nyar la final del mun­dial júnior del 2011 a Tri­este. Allà van posar la lla­vor de la plata olímpica a Lon­dres 2012, de l'or mun­dial a Bar­ce­lona 2013 i de l'or euro­peu de Buda­pest 2014. A aquests qua­tre noms se n'han d'afe­gir d'altres com els d'Ester, Pareja, García i ara apor­ta­ci­ons de joves amb ambició com Forca i Ortiz. Totes ho han tor­nat a fer. Ara el més difícil, gua­nyar a Holanda (vigent sub­cam­pi­ona mun­dial i euro­pea) a casa seva i en el dia deci­siu. No s'ha de plo­rar quan es perd, sinó quan es tra­eix el com­promís. I aquest equip no ho ha fet mai.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.