Torno de quatre dies de vacances a Sicília, l'avió aterra al Prat, connecto el mòbil i el primer que entra és un missatge: “Ha mort Cruyff.” L'estat de xoc no m'abandona durant els dies següents. Com em va dir ell mateix un dia, ja feia temps que era un mite, i els mites de la seva magnitud no moren. Ni quan va dir que tenia càncer vaig creure que el podia acabar matant. Però sí. Ja no el veurem més. Ara només el podem sentir. Elizabeth Taylor va dir que les idees només mouen el món si abans s'han transformat en sentiment. Cruyff ara ja és un sentiment.

Per raons que no vénen al cas, no he pogut veure cap partit del MIC en directe. Veig la final aleví d'onze jugadors per la tele. El Barça dóna una lliçó de joc al Madrid, en un clàssic en miniatura. Els nens blaugrana estan més ben posats al camp, mouen la pilota com els àngels i tenen gestos tècnics extraordinaris. Els blancs ni tan sols flairen la pilota. El Barça guanya 2-0, però el joc i la sensació de superioritat és molt més gran que aquesta xifra. Inevitablement, penso en Cruyff: “Que bé que han jugat els nostres, eh Johan?”

Es confirma que tots els presidents vius del Barça seran dissabte a la llotja del Camp Nou en el clàssic, com a homenatge a Cruyff. Hauria de ser normal, però és extraordinari, perquè ja sabem que hi ha enfrontaments molt durs entre ells. Més enllà d'aquest gest, aquesta podria ser una bona oportunitat per superar conflictes. Però caldria algun gest de grandesa més, com ara el reconeixement que l'afer de la devolució de la insígnia de president d'honor va ser un error de la directiva i que mai no hauria d'haver passat.

Jordi Cruyff parla en nom de la família. La seva intervenció és perfecta en el to i intel·ligent, agraïda i, sobretot, generosa en el fons. Ens deixa la frase “Cruyff és de tots”. Em semblen els millors fonaments per construir el present i el futur del Barça.

Gary Neville és destituït com a entrenador del València. És avui, però podria haver estat fa deu partits o d'aquí a dos. Aparentment, això no té a veure amb Cruyff. Però sí. Perquè té a veure amb el futbol, amb el joc. I el futbol és Cruyff (com bé va dir L'Équipe).