“En momento dado”, va arribar Johan Cruyff. Era l'agost del 1973 quan la directiva d'Agustí Montal de la mà d'Armand Carabén va fitxar el considerat llavors un dels millors jugadors del món. L'Ajax el volia traspassar al Real Madrid, però Cruyff, amb un acte de rebel·lia que els culers van agrair, s'hi va negar dient que ell només fitxaria pel Barça. Corrien, doncs, els darrers anys de la dictadura i Cruyff arribava a Barcelona amb una aureola de jugador excepcional: amb l'Ajax havia obtingut vuit títols de lliga i tres copes d'Europa seguides (1971, 1972 i 1973) i una Pilota d'Or (1971), amb el Barça n'obtindria dues més (1973 i 1974). El Barça no guanyava la lliga des de la temporada 1959/60, i El Flaco no va ser cap decepció: va debutar al Camp Nou la vuitena jornada (28 d'octubre del 1973) quan l'equip ocupava la catorzena posició en el campionat i el Barça va guanyar el Granada 4-0 amb gols de Cruyff (2), Marcial (1) i Sotil (1). Cinc jornades més tard, i després d'empatar als camps del Múrcia i el Saragossa i de guanyar l'Athletic de Bilbao, l'Sporting de Gijón i el Màlaga, l'equip ja anava primer, posició que va mantenir fins al final. Jo no vaig poder veure el debut de Cruyff, coses del servei militar obligatori d'aquells temps, però des de l'Al-Aaiun i en televisió en blanc i negre vaig poder gaudir d'aquell fabulós 0-5 del Bernabéu del 17 de febrer del 1974, amb gols de Juan Carlos (1), Asensi (2), Cruyff (1) i Sotil (1).

Però sens dubte l'empremta inesborrable va arribar en la seva fase d'entrenador del FC Barcelona (1988-1996): quatre lligues consecutives (temporades 1990/91 a 1993/94), la primera copa d'Europa(1992) i la confecció d'un equip de somni, el dream team, que rememorava la taronja mecànica, la selecció holandesa que, entrenada per Rinus Michels i amb Cruyff com a jugador de referència, va arribar a la final del mundial de futbol del 1974, celebrat a la República Federal d'Alemanya i que va guanyar la selecció amfitriona. Es va parlar llavors de futbol total perquè, segons el moment de joc i independentment de la situació teòrica que ocupaven al camp, tots els jugadors podien atacar i defensar. Cruyff va anar més enllà i com a entrenador va optar per un 3-4-3, per pressionar al llarg de tot el camp i per tenir el control de la pilota amb un pivot al mig del camp que distribuïa i controlava els temps del joc. Una fórmula que semblava suïcida, jugar només amb tres defenses, però que va resultar revolucionària i eficaç en la mesura que tots els jugadors assumien tasques defensives i atacants. I aquest model, adoptat pel Barça en totes les categories i millorat successivament per alguns tècnics posteriors (Louis van Gaal, Frank Rijkaard, Josep Guardiola, el malaguanyat Tito Vilanova i Luis Enrique) ha portat a guanyar tretze lligues (per deu entre el 1928 i el 1985) i cinc Champions. Gràcies, Johan, perquè amb tu va començar tot. Que vagi bé, no t'oblidarem.