Opinió

Un avís necessari

Hem donat alè als dos equips de Madrid

El dia de l'home­natge a Johan Cruyff, mas­siu, preciós, superant per­so­na­lis­mes malal­tis­sos de les diver­ses famílies culers, el Barça va obli­dar el que ens ha dei­xat d'herència irre­nun­ci­a­ble: con­trol, pos­sessió per després, no abans, cons­truir el fut­bol d'atac. No passa res greu, però, en el tram de la tem­po­rada en què som i per tot el que podem fer, és el millor que ens podia pas­sar; un avís per a nave­gants. Els juga­dors, con­vençuts de gua­nyar un Madrid a la defen­siva, fins que van començar a per­dre; un equip petit i ple de por i un Luis Enri­que apres­sat. De vega­des, cal pren­dre deci­si­ons difícils, i impo­pu­lars. Cap dels sud-ame­ri­cans estava al nivell físic exi­gi­ble. Calien can­vis que no es van fer. Tran­quils, però; només cal afer­mar-se en tot el que fins ara s'ha fet bé, i allu­nyar pors. Seguir el lle­gat de Cruyff. Si vols, pots.

Un avís que lliga molt amb el moment polític del país: els par­tits espa­nyols, l'altra cara de la moneda del PP, fan equi­li­bris per poder no anar a elec­ci­ons, faran tram­pes al soli­tari. No hem de fer cas de cap cant de sirena. Ni creure en les bones parau­les de Zidane, ni de Sime­one, ni en les pro­me­ses de PSOE i C's. Per postres, tot el que era con­dició bàsica de Podem s'ha des­fet com un bolado.

El repte espor­tiu i polític arriba ara. El públic del Barça vol viure en el lle­gat de Cruyff. No ha de ser impul­sat per una premsa que, de vega­des, crea una eufòria i uns elo­gis que, com deia molt bé Luis Enri­que, ens fan més mal que bé. El Madrid venia a sal­var la tem­po­rada de la lliga per enfor­tir-se a la Cham­pi­ons i nosal­tres els hem donat alè. Als dos equips de Madrid. El mateix pot pas­sar si algun incaut polític català votat per dur-nos cap a la inde­pendència creu que uns diri­gents dis­po­sats a ser tite­lles de Madrid, com va accep­tar Iceta, o un diri­gents de C's, ins­tal·lats en l'auto­odi espa­nyo­lista, com­pli­ran aquesta vegada una paraula que mai, mai, cal recor­dar-ho, mai no han com­plert. Per ells, som colònia, i les metròpolis, en política i fut­bol, només tenen les colònies per fer-ne de paràsits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.