Opinió

L'esforç per ser olímpics

Fa falta molta fortalesa física i mental per aguantar tota aquesta tralla. I més en esportistes que, a sobre, han d'estudiar o treballar

Els esportistes de les disciplines olímpiques viuen amb molta intensitat i tensió els mesos previs als Jocs Olímpics. Per als que practiquen esports minoritaris, que són la immensa majoria, arribar a participar en uns Jocs és el gran objectiu de la seva vida esportiva. La periodicitat quadriennal fa dels Jocs Olímpics la competició més difícil de disputar i la seva durada, setze dies, afegeix encara més complicacions, per la limitació de disciplines, equips i esportistes que això significa.

Arribar a participar en els Jocs Olímpics és molt i molt difícil. En alguns esports –alguns d'equip– fins i tot pot arribar a ser més complicat aconseguir competir-hi que no pas guanyar després una medalla. Tinguem present que, en la majoria dels esports olímpics, l'any abans dels Jocs es disputen els campionats del món, que acostumen a ser la primera via d'arribada als Jocs. I per als que no ho aconsegueixen, els toca el calvari dels preolímpics, en què l'accés als Jocs acostuma a ser un cara o creu amb unes dosis de dramatisme impressionants. El duel de quarts de final del preolímpic de waterpolo femení entre les seleccions espanyola –subcampiona olímpica el 2012 i mundial el 2013– i holandesa –subcampiona mundial el 2015– en seria el penúltim exemple. Espanya va accedir als Jocs i Holanda en va quedar fora.

Per a la majoria dels esportistes olímpics, els Jocs Olímpics són el seu gran aparador. Durant aquells setze dies, les mirades estan posades en esports que o s'obliden o es miren només de reüll la resta del temps. Només cal comparar l'espai que els mitjans dediquem a una medalla olímpica o a una medalla en el campionat mundial. És injust, absolutament injust, però és la realitat. L'amarga realitat.

I a sobre, la majoria d'aquests esportistes olímpics no són professionals. Sí que ho són per la seva dedicació a l'esport, però no per la retribució que obtenen per la seva pràctica esportiva. En l'edició de dimarts d'aquest diari el company Ivan Mullor explicava la “dolça bogeria” que viuran en cinc setmanes les jugadores internacionals dels dos grans equips del waterpolo espanyol i català: el CN Sabadell i el CN Mataró. En el recent preolímpic, a la selecció de Miki Oca hi havia set jugadores del Sabadell i tres del Mataró. I totes elles, després del desgast viscut en el preolímpic, i abans d'anar cap a Rio de Janeiro, han de disputar la copa, les fases finals de les competicions europees –l'Eurolliga i la copa LEN– i resoldre la lliga.

Realment, fa falta molta fortalesa física i mental per aguantar tota aquesta tralla. I més en esportistes que, a sobre, han d'estudiar o de treballar. Un cop recordat tot això, potser començarem a veure d'una altra manera els atapeïts calendaris dels jugadors professionals del Barça i d'altres equips de futbol o dels conjunts de l'NBA.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)