Nacho Solozábal i Paco Seirul·lo

Ja era hora! Feia massa temps que durava l'allu­nya­ment de Nacho Solozábal del Barça. La notícia és millor si tenim en compte que serà res­pon­sa­ble de l'escola de bàsquet, enfor­tirà la con­tinuïtat més enllà de l'excel·lent tasca de plan­ter però ara d'una forma inte­gral,
tipus la Masia en el fut­bol. Cal espe­rar que no siguem una escola de for­mació per a pro­fes­si­o­nals mer­ce­na­ris, aquells que per qua­tre euros més van on sigui. No és fàcil la feina que l'espera; hi ha uns esculls ine­vi­ta­bles. Si el juga­dor té nivell NBA se n'hi anirà men­tre a Europa no hi hagi una veri­ta­ble lliga euro­pea, com la d'aquest any per exem­ple, que pugui que­dar dig­na­ment davant l'imperi abso­lut del bàsquet nord-ame­ricà.

Li caldrà seguir fent el que tan bé ha fet en les trans­mis­si­ons de TV3, aju­dar tot el públic no expert ni gaire afi­ci­o­nat a inter­pre­tar un joc molt tècnic, i tras­pas­sar conei­xe­ments a tot un plan­ter de joves que han ater­rat al bàsquet de forma pas­si­o­nal o rao­nada.

Pot aga­far per exem­ple un mes­tre, Paco Sei­rul·lo, un déu dins el món de l'esport, no sola­ment pel que ha fet en l'hand­bol o en la pla­ni­fi­cació espor­tiva, sinó per haver sabut trans­me­tre dins el Barça, també i de forma revo­lu­cionària en el fut­bol, la idea de la pos­sessió i con­trol del joc fins a extrems de per­fecció. Ell va ser la peça d'encaix que donà el defi­ni­tiu cop de timó als pro­jec­tes pre­vis de Mic­hels, Van Gaal, el gran salt de Cruyff, la con­tinuïtat amb Rijka­ard i eclosió amb Guar­di­ola.

Solozábal i Sei­rul·lo han fet més gran el Barça i l'esport en gene­ral. Al dar­rere hi ha una gran reflexió, mol­tes hores de feina i d'estudi, milers d'hores de pràctica i visió de par­tits per final­ment sin­te­tit­zar-ho de forma científica i, també, amo­rosa a uns colors. Així ho fan els pro­fes­si­o­nals del club, sense dir noms, veri­ta­bles for­ja­dors de tots els plan­ters de l'enti­tat. Cal dir-ho després de per­dre de nou a Ano­eta. Quan recordo com eren el bàsquet i l'hand­bol abans de la seva arri­bada em poso les mans al cap de ver­go­nya. Érem tite­lles con­vi­da­des per a lluïment aliè.