La gran depressió
Entre els barcelonistes, qui més qui menys busca explicar-se el perquè de l'eliminació en la Champions i per extensió de la crisi sobtada que, de manera tan inesperada com palpable, afecta l'equip des que els jugadors van retornar del periple amb les seleccions respectives. No és que vulgui suggerir que ho vaig veure a venir, però, just abans, el Barça va despistar-se en la segona part del partit contra el Vila-real, de manera que, empatant, va estar a punt de perdre quan guanyava 0-2. Tanmateix, podia suposar-se que l'equip havia tingut un mal moment i, en tot cas, és de manera retrospectiva que pot considerar-se que potser era un símptoma d'alguna cosa que començava a trontollar. No és, de fet, un trontoll perquè pel Barça ha passat un terratrèmol que, havent provocat moltes esquerdes, difícilment podia intuir-se fa vint dies. En l'article anterior parlava de la fragilitat que, sempre amenaçant, pot presentar-se en tot moment, però encara pensava que, un cop havent-ne adquirit la consciència, l'equip seria capaç de sobreposar-se. La meva intuïció era equivocada: al camp de la Real Sociedad va apuntar-se el desastre que va consumar-se en l'últim partit contra l'Atlético de Madrid. De fet, més que una intuïció, era un desig. En el cas del Barça, la consciència de la fragilitat ha derivat en una pèrdua de confiança que l'ha abocat a una gran depressió.
En fi, encara que hi ha qui ho justifiqui perquè era una manera de contenir l'Atlético i de fer que s'arrisqués i cedís espais a mesura que avencés el partit i no aconseguís marcar, la descoratjadora primera part del Barça em va recordar una idea de Guardiola: si vols guanyar, has de sortir a guanyar. En canvi, perdent la seva identitat, semblava que l'equip sortís a empatar. En aquestes circumstàncies, Alba va tornar la pilota a un lloc de perill en lloc de tirar-la fora, però podria haver estat qualsevol altre qui, sota pressió, hagués comès un error sense que hi hagués el convenciment (l'estat d'ànim, l'actitud mental) de poder marcar un gol, un sol gol! També s'ha acusat l'àrbitre de l'eliminació per no haver xiulat un penal que, en tot cas, s'hauria d'haver llançat; però, sincerament, no és excusa. Pel que fa a les explicacions de la crisi, es parla del virus de la FIFA, però no és només el Barça que ha de cedir els seus jugadors a les seleccions; del fet que se suposa que els papers de Panamà, afegint-se als problemes amb Hisenda, afecten Messi, que també estaria físicament “tocat”; d'un mal estat de forma general per manca de previsió; d'una plantilla limitada que no aporta recanvis amb garanties als titulars; de la incapacitat de Luis Enrique per capgirar la situació. Tot plegat em fa pensar en la paràbola hindú dels cecs i l'elefant: cada cec toca una part de l'animal sense poder identificar-lo. Som com cecs que no podem acabar d'identificar un problema que s'ha fet tan gros com un elefant: què ha passat?