Fins fa quatre dies, Mataró no tenia waterpolo femení. Ara han sortit al balcó de l'ajuntament de la ciutat per oferir dos títols que els més optimistes mai es podien imaginar l'any 1999, en el moment de recollir signatures dels socis del club per incorporar les dones a aquest esport. Una acció justa i quina gran pensada veient el que viu ara el club i la ciutat. Són les dues primeres. La de la Reina i la copa LEN. Quin mèrit! Probablement no seran les úniques. Algú va cridar enmig de la celebració que també es vol la lliga. L'eufòria ja se sap que és atrevida. Segur. Però ningú hi renuncia. S'ha de jugar. I jugant i amb convicció les waterpolistes del CN Mataró ja tenen dos títols al sarró. Els resultats de la feina feta amb l'esport de formació curiosament van arribar abans amb les medalles olímpiques d'esportistes del club que els títols del mateix club. Aquests ja són a les vitrines, la copa de la Reina i la copa LEN. I encara queda espai.

S'han vist celebracions i sortides a les balconades municipals en diversos indrets per festejar un títol esportiu. Hem escoltat crits i càntics de tota mena en aquestes manifestacions, però l'arrelament que demostra aquest col·lectiu amb la ciutat i amb les seves tradicions més festives i populars probablement els dóna l'energia que demostren i manifesten en cada partit. Les al·lusions a la festa major de la ciutat, la implicació amb la simbologia ciutadana, les referències a les Santes, el suport incondicional de la colla castellera dels Capgrossos han ajudat a consolidar i a fer conèixer aquest projecte esportiu. Per als de fora de la ciutat o per als que ignoren la tradició d'aquestes referències santeres segurament és motiu de sorpresa. Escoltar el Baquetero gairebé cent dies abans de la festa major i del desvetllament bellugós dóna força. És senyal de festa. A alguns equips de formació de la UE Mataró fa temps que es va incorporar comptar fins a quinze per manifestar l'alegria davant d'una competició guanyada. Si s'escolta això en un espai esportiu on competeixin mataronins algú pot interpretar, sense cap risc a equivocar-se, que és moment de celebracions. Aquesta predisposició també ha ajudat a integrar les jugadores que han arribat de fora i el que el club viu ara és conseqüència del talent, de la feina feta i del suport econòmic del patrocinador. Tot plegat ha permès consolidar un projecte esportiu que els que el van iniciar tenen ara el record i la gratitud en els parlaments que s'han repetit i pogut escoltar aquests últims dies.

Tot i que es mouen amb habilitat en un àmbit poc natural com és l'aigua, costa una mica fer referències a les sirenes per allò del tòpic, però el patrocinador no ha trobat millor acció de màrqueting que la gesta que han fet aquestes esportistes. És conseqüència del compromís i del creixement de l'equip. De la convicció amb la feina feta. Les sirenes mataronines han demostrat que saben comptar fins a quinze. Ballen i fan ballar. Són campiones. No n'hi ha prou ... I quinze.