L'art de la deixada ha tornat
i donar-li efecte perquè boti el mínim possible
“Veig que es tornen a fer moltes deixades”, em va dir un amic divendres a la nit després dels quarts de final del Barcelona Open Banc Sabadell, del Godó, vaja. Tenia raó. En un tennis en què la potència, les garrotades i el físic –al RCT Barcelona hi havia fins i tot un estand de demostració de crioteràpia, una tècnica que basa la recuperació física en el fred– sembla que manen per damunt de totes les coses, la deixada torna, ha tornat amb força, sobretot, lògicament en la terra batuda. Marcel Granollers ja se'n va fer un tip en el duel de la primera eliminatòria contra el madrileny Dani Muñoz i n'és un dels artistes. Cal no reiterar-la, amagar-la, que sembli que el jugador farà un cop llarg, i donar-li efecte perquè boti el mínim possible. Els cànons diuen que és millor fer-la sobre el revés del rival, però avui en dia, i amb els bons cops de tots els jugadors, això és més relatiu. L'important és que el contrincant estigui descol·locat, tenir un bon canell per executar-la i escollir el moment precís. El francès Benoit Paire, per exemple, va trencar totalment el ritme al tunisià Malek Jaziri en els quarts de final a còpia de deixades i es va plantar a les semifinals. En un mateix joc, va repetir l'acció quatre vegades. Una exageració. A més de fer els punts, les cames del rival van fer figa en el tercer set. És, per tant, també un recurs de desgast si saps que el teu oponent està tocat o va més o menys just de forces. Un entrenador de nois joves m'explicava que no entrenaven la deixada per evitar que la fessin a tort i a dret sense criteri en els partits. És molt addictiu fer punts de deixada i és molt fàcil llençar-ne si no es tria bé el moment. Un altre jugador que n'ha fet en el Godó ha estat Fabio Fognini, que va cedir conta Nadal en els quarts però que va fer un gran partit exhibint una gran varietat de cops guanyadors, la deixada inclosa. Si surt perfecta, endavant. L'altra gran què és saber col·locar-se per tancar el punt amb el cop posterior si la deixada no és dolenta però tampoc et dóna el punt directament. En aquest sentit, Granollers, un especialista en les volees, va donar una lliçó de col·locació contra Muñoz i va rematar l'acció endevinant sovint què faria el seu rival.
El Barcelona Open Banc Sabadell, en termes generals, ha superat la prova de nivell malgrat la baixa de darrera hora de David Ferrer i Richard Gasquet, dos jugadors situats entre els deu millors del món que estaven inscrits i van caure de l'alineació tot just el dia abans de debut. Per sort, les dues primeres espases del cartell i, de fet, els dos tennistes desitjats pel gran públic van complir amb les expectatives i van donar el caliu necessari. Feia anys que en la primera semifinal jugada dissabte no hi havia tant de públic. Tant en les semifinals com ahir en la final, les 8.000 localitats de l'estadi que fa construir el club per al torneig estaven venudes i això és un símptoma inequívoc de la notorietat del torneig, un dels millors ATP 500 del circuit.