Primer, els esportistes
ja li podeu dir a un esportista que es veia al podi i en queda fora, que Rio 2016 ha estat un èxit organitzatiu
Falten menys de 100 dies per a la inauguració dels Jocs Olímpics que s'han de fer a Rio de Janeiro i el més calent és a l'aigüera. Tradicionalment, els problemes vénen per l'acabament a corre-cuita de les instal·lacions esportives o d'alguna infraestructura de la ciutat. Aquest cop, a Rio, s'hi afegeix la crisi política que viu el país, amb la presidenta, Dilma Roussef, penjant d'un fil enmig d'acusacions de corrupció. Una corrupció que, tampoc ens hem d'enganyar, és gairebé una tradició en la política brasilera. De tota manera, es diu, els Jocs de Rio de Janeiro seran un èxit.
Com sempre. Els Jocs Olímpics sempre són un èxit per als que guanyen les medalles o aconsegueixen els seus objectius esportius. I també són sempre un fracàs per als que hi van amb aspiracions que al final queden molt lluny de la realitat. Perquè ja m'explicareu com es convenç un esportista que guanya una medalla que els Jocs de Rio han estat un fracàs perquè han fet fora la presidenta del país just abans de començar les competicions, o perquè cada dia hi ha retards en els transports, o perquè a la vila olímpica hi ha mancances a les habitacions. O al revés, ja li podeu dir a un esportista que es veia al podi i en queda fora, que Rio 2016 ha estat un èxit d'organització.
Perquè de vegades sembla que ens oblidem que per als esportistes, que són els veritables protagonistes de l'esport, anar a uns Jocs Olímpics és el somni de la seva vida i, guanyar una medalla, ja ni t'ho explico. És clar que és millor que tota la resta funcioni, que puguin descansar i menjar a la vila olímpica, que es puguin entrenar, que no hagin de fer cues ni gaires quilòmetres per anar a entrenar-se o competir, però el que importa és que la pista, la piscina, el pavelló, el canal d'aigua, la galeria de tir, el tatami... estiguin en condicions.
La gran majoria dels esportistes olímpics ja han competit abans en campionats mundials. Que es fan en pistes, piscines, pavellons iguals que els que troben en els Jocs Olímpics. En alguns casos, són instal·lacions que anys enrere havien estat olímpiques. Ja sabem que els Jocs tenen un embolcall que els fa grandiosos, que la mitologia ho fa tot majestuós i que els mitjans donen molta més importància a una medalla olímpica que no a una de mundial. Però per als grans protagonistes, els esportistes, es tracta que el seu lloc de treball, les instal·lacions on s'han d'entrenar i competir, estigui en condicions. Això és el més important.
Que la família olímpica tingui a punt els hotels de cinc estrelles, els restaurants i les vies de transport ultraràpides o els mil i un luxes que tenen durant la gran festa olímpica, no hauria de tenir gaire importància tret del fet que ajuden a inflar els egos. El llegat dels Jocs, el que deixen a les ciutats, hauria de passar a ser important l'endemà de la cloenda, no abans.