“Ells són un equip molt madur que ja té en aquests moments de la tem­po­rada els rols molt ben defi­nits. No juguen amb gai­res juga­dors, però tre­ba­llen tots com un bloc, sobre­tot al dar­rere.” Són parau­les de Xavi­Pas­cual de l'11 de novem­bre, la vigília que el Barça i el Loko­mo­tiv Kuban es tro­bes­sin en el pri­mer dels set par­tits que han aca­bat jugant en aquesta Euro­lliga. Mig any després, aquell diagnòstic de les vir­tuts del rival ser­veix alhora de con­clusió dels defec­tes del Barça, que arri­bats a aquest punt ara ja madur del curs encara busca i no troba la defi­nició de rols que per­meti citar de car­rera la columna ver­te­bral de l'equip. Lluny de tan­car-se, el mar de dub­tes s'ha anat obrint fins a cul­mi­nar dimarts en un fet ben simp­tomàtic: era el par­tit cru­cial de l'any i dos juga­dors –Dor­sey i Lawal– juga­ven junts per pri­mer cop. Pot­ser per al tècnic seria més fàcil tenir les idees clares amb una plan­ti­lla més curta, però amb més juga­dors deter­mi­nants, eti­queta només apli­ca­ble a l'etern Navarro i, en menor grau, a Doell­man. El bàsquet d'avui exi­geix plan­ti­lles que vagin més enllà dels dotze homes de l'acta, però a l'hora de la veri­tat no és el fons d'armari el que deci­deix. Vegem, si no, com els qua­tre equips que seran a Berlín s'expli­quen amb tres o qua­tre noms de capçalera i, tor­nem-hi, papers ben defi­nits. Con­tra els cinc pivots del Barça –set en plan­ti­lla–, el Loko­mo­tiv n'ha opo­sat dos, però Sin­gle­ton i Ran­dolph han estat molt més deter­mi­nants que tots els homes alts blau­grana. També dels de Kras­no­dar ha estat el millor base, una posició clau que al Barça no té un gran nom de referència en uns últims anys. Perquè si la pre­tensió és anar fent bona­ment, la des­pesa del club en el bàsquet és exces­siva, però si el que es vol és la corona euro­pea, cal inver­tir més i millor en peces pre­ua­des. Més enllà de deci­dir sobre la con­tinuïtat de Pas­cual, al Palau hi ha una tria pen­dent que no s'hau­ria d'ajor­nar més.