Com una final
Sí, ja sabem que no haurien d'haver arribat fins a aquest extrem. Que es troben en aquesta situació per demèrits propis, tal com ha reconegut més d'un jugador. Que s'han complicat la vida tot solets quan podien haver certificat la permanència amb una certa antelació. I que els aficionats no es mereixen un final amb aquest patiment extra que s'afegeix, a sobre, a uns darrers anys més aviat mediocres i caracteritzats per la resignació.
Però, arribats a aquest punt, la realitat de l'Espanyol és la que és i a falta de tres partits per acabar la lliga necessita, com a mínim, sumar tres punts més per aconseguir la salvació. Ja sabem que tot just després del partit contra el Las Palmas un bon nombre d'aficionats ho haurien engegat tot a dida i haurien volgut castigar l'equip no anant a l'estadi aquest diumenge. És allò que “no es mereixen el nostre suport després de tot el que ens estan fent passar”.
Però l'endemà les coses ja no es veuen tan fosques i al cap d'un parell de dies no només han canviat d'opinió i aniran al camp sinó que convenceran un amic perquè diumenge no faci plans i els acompanyi al partit contra el Sevilla. I un cop els han dit que sí, al cap de poques hores, ja estaran fent cua per recollir l'entrada que el club els ofereix en promoció i en trauran una altra més per si algú s'hi afegeix a última hora.
Sí, demà els aficionats de l'Espanyol ompliran Cornellà-el Prat. Oblidaran la xiulada que tenien pensada dedicar a l'equip i animaran des del principi, com cada vegada que els jugadors i el cos tècnic els han necessitat, com si es tractés d'una final, encara que l'objectiu sigui ben diferent. Demà seran al costat de l'equip com sempre que ha fet falta perquè una altra reacció o resposta no faria al cas. I una vegada acabat el partit, i si pot ser amb l'objectiu de la permanència a la butxaca, ja arribarà el moment de posar notes, de suspendre si convé, de criticar obertament com de malament ho han fet aquesta temporada i de si cal o no fer foc nou pensant en l'any que ve per tal que aquesta situació no es torni a donar.
Sí, ara toca una treva i que tots facin pinya. I en acabar el partit, ja en parlarem.