L'espanyolisme viu entusiasmat aquestes dies per la revolució que farà Chen Yansheng. La il·lusió és obligada després de la paupèrrima temporada que han protagonitzat els jugadors. El rendiment de la gran majoria ha estat per sota dels mínims exigibles i flota en l'ambient que l'equip s'ha salvat del descens, més que per mèrits propis, pels demèrits de tercers. Aquesta meritocràcia a la inversa no valdrà de cara al curs que ve, en què l'Espanyol vol agafar més volada i lluitar per entrar en competicions europees. S'està parlant molt, i se'n parlarà més en les properes setmanes, dels tècnics i jugadors que arribaran per bastir la revolució de Chen. No obstant això, el principal interrogant que cal dilucidar és quina forma i quin fons vol adoptar el nou Espanyol. Chen Yansheng es va trobar un nadó a les mans i el primer que va fer, i amb urgència, va ser donar-li llet. És a dir, alimentar-lo perquè el seu creixement fos ferm i sostingut en el temps tot evitant que es morís d'inanició. Així va injectar un complex vitamínic de 100 milions d'euros. Ara, durant les properes setmanes, ha de triar a quina escola vol portar el seu nen per nodrir el seu esperit i enriquir els seus coneixements. Prefereix una escola tradicional, a cop de talonari i amb fulgurants estrelles, o bé triarà una metodologia innovadora que pot donar grans resultats, però en què li caldrà un xic més de paciència a l'hora de veure els resultats immediats? I és que aquí és on està la clau de volta del nou projecte blanc-i-blau. L'Espanyol inicia una era en què ha de perfilar i ajustar la tria del seu model i, per damunt de tot, creure en el camí que començarà a traçar per arribar al cim de la Champions. No serà gens fàcil, però el més perjudicial seria iniciar l'expedició amb diversos elements a la motxilla i a mig camí llençar els estris perquè no són els idonis. Per tot això aquestes primeres setmanes seran clau per al futur a mitjà termini de l'entitat.