El Barça es juga dis­sabte a Gra­nada i con­tra el Gra­nada una lliga que molts bar­ce­lo­nis­tes ja van donar per gua­nyada fa unes quan­tes jor­na­des, errònia­ment, com es va veure després d'unes enso­pe­ga­des ines­pe­ra­des de l'equip de Luis Enri­que que el van por­tar a tenir l'obli­gació de gua­nyar tots els par­tits que que­da­ven si volia depen­dre només de si mateix. Això s'ha acon­se­guit fins ara, i diu­menge pas­sat l'Atlético va pun­xar con­tra el Lle­vant, però el Madrid de Cris­ti­ano i de les erra­des arbi­trals, sem­pre en bene­fici blanc, ha aguan­tat i està en dis­po­sició de gua­nyar la lliga si gua­nya al camp del Depor­tivo de la Coru­nya i el Barça no gua­nya a Gra­nada. Així estan les coses. Molts anys enrere, el bar­ce­lo­nisme esta­ria patint pel que pugui pas­sar dis­sabte i per la pos­si­bi­li­tat que la lliga se l'endu­gui el màxim rival. Encara els passa, als culers de pedra picada de gene­ra­ci­ons que recor­den el Cruyff juga­dor i els anys ante­ri­ors. Entre els culers d'avui dia, els acos­tu­mats a veure un equip gua­nya­dor, això no passa. O no passa tant. Ells sen­zi­lla­ment diuen: “Gua­nyant a Gra­nada, cam­pi­ons.” No recor­den el Barça que ho espat­llava tot ( o li espat­lla­ven tot), i com a molt recor­den les lli­gues de Cruyff gua­nya­des al Madrid gràcies al Tene­rife o l'última de Cruyff, que va per­dre el Depor­tivo perquè va fallar un penal al final del par­tit con­tra el València i es van con­dem­nar ell mateix. Ara, doncs, molts culers ho veuen tan clar com l'entre­na­dor Luis Enri­que: es gua­nya a Gra­nada i a cele­brar la lliga.

D'on ve el canvi de men­ta­li­tat? “Cruyff ens va acos­tu­mar a gua­nyar i la victòria ens va reforçar els músculs de la con­fiança. Sense pro­po­sar-s'ho, ens va sim­pli­fi­car la vida i va con­ver­tir una manera maso­quista i una mica tràgica d'enten­dre la militància en una acti­vi­tat gene­ral­ment il·lusi­o­nant, fins i tot en la dis­crepància.” La frase es pot tro­bar en la pàgina 145 del lli­bre de Sergi Pàmies Con­fes­si­ons d'un culer defectuós, edi­tat per Empúries i que és un magnífic retrat del bar­ce­lo­nisme i dels culers. Vist des de la pers­pec­tiva d'un escrip­tor i peri­o­dista culer que es declara cruyf­fista, això sí. No se'l per­din si són del Barça, perquè defi­nint-se a si mateix, defi­neix la cule­rada, l'ana­litza i fa una radi­o­gra­fia de les pato­lo­gies bàsiques del bar­ce­lo­nisme con­ven­ci­o­nal, com diu la con­tra­por­tada. És per això que el bar­ce­lo­nista d'ara mateix sap que per gua­nyar la lliga només s'ha de gua­nyar a Gra­nada. I que s'hi gua­nyarà. És clar que dit això, surt ben aviat l'“ai, ai, ai” o aquell rau-rau de pati­ment tan intrínsec al bar­ce­lo­nisme. S'ha can­viat, però no tant. I fa por si l'equip juga molt bé, però no marca, o si hi ha actu­a­ci­ons arbi­trals tan dolen­tes o desa­jus­ta­des com la del col·legiat de diu­menge pas­sat o tants d'altres al llarg de la tem­po­rada. Curi­o­sa­ment, un equip que els comen­ta­ris­tes madri­lenys de pro­gra­mes innom­bra­bles acu­sen de ser bene­fi­ci­ari d'erra­des arbi­trals en forma de penals o expul­si­ons de juga­dors de l'equip con­trari, quan en rea­li­tat els bar­ce­lo­nis­tes s'indig­nen perquè n'asse­nya­len pocs pels que hi ha al camp, i molts equips no per­den juga­dors mal­grat entra­des com les d'algun defensa de l'Espa­nyol la set­mana pas­sada. És el fut­bol. El Barça té la lliga gua­nyada si va a Gra­nada i gua­nya. Doncs això.