Només tenia 18 anys quan va guanyar l'or en els 800 metres del mundial de Berlín del 2009. El seu aspecte la va situar al centre de la diana. Competia sense fer cap esforç visible mentre les seves rivals arribaven del tot crispades a la recta final. Aquella victòria la va catapultar a la fama, però també va ser l'inici del seu calvari. La controvèrsia sobre el seu sexe va fer de la sud-africana Caster Semenya una icona de l'atletisme mundial. Va haver de passar tests per determinar el seu sexe, va estar gairebé un any sense poder competir. El Tribunal d'Arbitratge Esportiu va acabar dictaminant que l'excés de producció de testosterona no era un criteri vàlid per determinar qui pot competir en cada categoria després de la denúncia imposada per l'atleta índia Dutee Chand. Després de Berlín, Semenya va guanyar dues medalles més en l'àmbit internacional (plata en el mundial de Daegu 2011 i en els Jocs Olímpics de Londres 2012). Mai més, però, es va acostar als 1:55.45 del 2009. Durant més de dos anys va desaparèixer del mapa, refugiada a la seva Sud-àfrica natal. Allunyada de la crueltat dels comentaris d'especialistes i aficionats, superada per la pressió de les crítiques fetes des de la ignorància. “Si no hagués estat per la meva família, no sé si hauria sobreviscut” va dir en una entrevista a la BBC. L'any olímpic ha suposat la motivació per tornar a començar gairebé de zero. En quatre hores de diferència va guanyar tres títols en el campionat de Sud-àfrica: 400, 800 i 1.500 m. I la setmana passada va guanyar els 800 m de Doha en la primera reunió de la Diamond League. Ho va fer, a més, amb una millor marca mundial de l'any (1:58.26). Té tres mesos al davant per donar forma a la medalla d'or olímpica. El 20 d'agost es disputarà la final dels 800 m a Rio i Caster Semenya vol tornar al centre de la diana. La de l'èxit esportiu. Sense polèmica ni debat sobre qui és. Ara té 25 anys i només es vol tornar a sentir atleta.