El mal ja està fet. I el ridícul. Un altre. Ara, que si la comunitat internacional ha d'actuar (o no) com en els casos dels refugiats o del deute –els de la campanya de la por el 27-S són ara els que esperen les segones generals per imposar les sancions– estem arreglats.

Són els que van manifestar-se a part de la ciutadania i envoltats de guardaespatlles, per la llibertat d'expressió... Deu anys abans que Moisès redactés la constitució que els que la defensen ara aleshores rebutjaven, a París es va produir una revolució ideològica. A l'Estat, el pare de la delegada del govern a Madrid era l'alcalde de Burgos, sota la bandera que cada quinze dies es veu a tants estadis com, entre d'altres, i oh, sorpresa, el Calderón. El mateix, el del Manzanares, on la temporada passada es va produir una batalla campal entre aficionats de dos equips citats prèviament un diumenge al matí i que va acabar amb un mort. Violència? No la suficient per suspendre el partit. Vés a saber què hi diu la llei de l'esport, el Tribunal Constitucional, la bancada popular o els mercats internacionals amb les empreses de l'Íbex o els caps de la patronal del segle XIX, sobre què fer abans d'un partit quan uns aficionats, reincidents –Aitor Zabaleta?–, en maten un de l'equip contrari.

Dos mil cinc-cents agents de l'ordre vetllaran perquè demà a la nit no s'inciti a la violència en un partit de futbol que presidirà l'hereu del règim del 78, el que ve de l'atado y bien atado, amb els sabres de banda sonora de la transició i les bombes de música de fons. Es pot parlar de tot, sense armes, li deien abans de tancar-lo a la presó. I quan va sortir-ne i sense notícies que els que el van tancar haguessin condemnat els crims del règim la fundació del qual va crear el pare de la delegada, el mateix dia que visitava un parlament democràtic que fa lleis perquè les tombi el TC, van dir que lluir una bandera que clama llibertat, per la via cívica, era incitar a la violència. I, avui, una manifestació neonazi a Madrid... Prohibit què?