Més de cinc anys de guerra civil. Més de 400.00 morts. Més de 4,5 milions de refugiats. El conflicte de Síria té moltes arestes, interessos i incapacitats per trobar el camí de la pau. Un autèntic drama humanitari vergonyant. Ni estic preparat ni em pertoca en aquest article fer cap judici ni anàlisi de la situació d'un país clau al Pròxim Orient, dominat des dels anys setanta per la dinastia Al-Assad. Però sí que vull parlar d'un esportista. Majd Eddin Ghazal. Té 29 anys, és saltador d'alçada i aquesta setmana ha esmicolat la seva marca. Va guanyar la prova de la Lliga del Diamant de Pequín amb un salt de 2,36. És la millor marca mundial de l'any i el posiciona com un dels candidats per pujar al podi en els Jocs Olímpics de Rio. Ghazal ja va ser l'abanderat de Síria en els Jocs de Londres. Fins ara no havia aconseguit cap èxit internacional, però amb 2,36 (el quart millor saltador asiàtic de tots els temps) s'ha guanyat un lloc per formar part de l'elit d'aquesta disciplina. Ghazal no ha abandonat mai Síria. Viu i s'entrena a Damasc i és afí al règim de Baixar al-Assad. Treballa per al Ministeri d'Educació, té formació militar com a sergent i s'entrena amb Imad Sarraj, secretari tècnic de la Federació Siriana d'Atletisme i tècnic governamental. En el seu compte de Facebook es poden veure fotos amb membres destacats del govern i representants de l'exèrcit. De fet, en el seu currículum hi figura la medalla d'or en els Jocs Militars de Corea de l'any passat. Mostra orgullós la bandera de Síria, s'emociona amb l'himne i és un autèntic heroi per a una part del poble sirià. Ja havia participat en els dos últims Jocs Olímpics, però mai va passar a la final. Ara s'ha situat en l'aparador. De cop, va millorar la seva marca en 5 centímetres i lidera el rànquing mundial. Ghazal s'ha fet un nom després del gran salt de dimecres. Un salt que li pot canviar la vida i que permet treure de l'anonimat la trajectòria d'un militar sirià que serà a Rio.