Per damunt del resultat d'ahir el que s'ha de destacar d'aquesta temporada és la trajectòria de museu del Barça. Uns títols impecables –supercopa d'Europa i mundial–, arribar a la final de copa i, després del sotrac en la Champions, haver de guanyar dues vegades la lliga. Un recorregut per dur al museu del club. El Museu del Barça és el més visitat de Catalunya per la seva excel·lència, està ben fet i pensat, la gent vol viure il·lusió i gaudir del que es fa per a les persones. Pel nivell del país, pel turisme i per la societat seria millor que el museu més visitat fos un de contingut exclusivament cultural, però hem de recordar que tots tenim una part no transcendent i en aquesta funció el Barça dóna uns valors prou variats per atraure al seu museu milions de persones.

Dissabte va ser el Dia Mundial dels Museus, fins a la una de la nit estaven oberts gratuïtament per a tothom. Resultat? Un èxit absolut. S'havia pensat en la gent, s'havia apropat de forma intensa l'estímul de sentir com activitat pròpia la visita a un o diversos museus tot aprofitant el bon temps, sortir després de sopar o encara aprofitar per veure tal exposició o tal altra. Cultura en majúscula. Segur que apareixen els elitistes perepunyetes. Ni cas, l'elit, elit és. Entotsolada en el seu món classista.

“Malfia't de qui no té frivolitats”, deia l'historiador Pierre Vilar. Milions de persones hem vibrat amb el partit, els colors de l'estelada refulgien, els guanyadors eufòrics i roncs de tants cants i joia, els perdedors a casa amb la cua entre cames, fet al qual cal sumar hores viatge de retorn, de son i tristesa. Un any per emmarcar, per dur al Museu, per seguir dalt de tot al futbol mundial. La via és pensar en la gent, en el club, en el país. És el poble qui ha triomfat per damunt de la bèstia caduca d'Estat espanyol, que no s'imposa damunt la voluntat genocida i repressora. Dits d'esquerres o dretes, els seus partits són iguals. Tenen por a la llibertat.