De vegades, m'imagino com serà la meva vida quan sigui vell. M'agrada pensar que, assegut en una còmoda butaca, els meus néts s'asseuran davant la llar de foc per escoltar les històries de quan el seu avi era jove. Els parlaré d'una crisi financera brutal que va destruir milions d'empreses i llocs de treball. Els explicaré la revolució de la informació gràcies a la qual les notícies volaven a temps real. Sabran de primera mà com les relacions entre les persones van adquirir un nou tarannà. Però sobretot els parlaré d'un menut artista que es dedicava a oferir exhibicions en un escenari de gespa natural. Els narraré històries increïbles d'un futbolista diferent, d'un petit funambulista que deixava enrere rivals mentre recorria el terreny de joc amb la pilota cosida al peu esquerre. Els explicaré com va anar incorporant cada cop més registres al seu ventall de recursos tècnics. En els seus inicis, arrancava des de la banda dreta, enganxat a la línia de calç, per dibuixar diagonals quirúrgiques en direcció a la porteria rival, amenaçant defenses constantment. Al cap d'uns anys, va trobar el seu lloc al centre de l'atac. Pel camí, il·lustres canoners blaugrana com Samuel Eto'o, Ibrahimovic i David Villa van ser devorats pel talent de Leo Messi. Des d'aquesta nova posició a la punta de l'atac, va reinventar el concepte de davanter centre modern, amb llibertat absoluta per moure's entre línies i un olfacte golejador implacable. Un cop tingui la canalla bocabadada amb els meus relats sobre l'argentí, els exposaré el nou rol com a passador de luxe de La Pulga. Des del mig del camp, Messi imposa el seu ritme, s'associa en curt per després rebre la pilota amb avantatge, trenca línies de pressió defensiva gràcies a la seva conducció de pilota precisa i, a més a més, regala assistències de gol a tort i a dret. Els més petits de la casa començaran a ser conscients de la magnitud que va assolir el millor jugador del moment. Assistiran orgullosos a les històries d'un home gran que va viure en temps d'un petit gegant.