Com a fills modèlics de l'ESO, seguim la tribu per por de tro­bar-nos sols i haver de pen­sar per nosal­tres matei­xos. Així doncs, un dia vam eri­gir Guar­di­ola com a refe­rent intel·lec­tual per l'evidència del “ben d'hora ben d'hora”, men­tre diem que Bruce és una màquina perquè crida en català durant els seus con­certs mara­to­ni­ans i Puig­de­mont cau bé com l'amic gironí que del fer en diu car­dar. Fins aquí tot cor­recte, perquè aques­tes deci­si­ons de la manada són emo­ci­o­nals i folklòriques, però quan el grup deci­deix enal­tir el cho­lismo com a opció fut­bolística, lla­vors ja ens hem de pre­o­cu­par, i més tenint en compte que el Barça ha donat una lliçó de com sobre­viure amb les matei­xes armes sense pren­dre el rol de per­do­na­vi­des de bar­ri­ada.

No ens enga­nyem, con­fo­nem reconèixer els mèrits increïbles de l'Atlético i la llu­en­tor tàctica del seu entre­na­dor, amb apro­var tics inno­bles que també for­men part de la secta de Sime­one. Així doncs, no és legítim llançar pilo­tes al camp, escal­far els àrbi­tres des de la sala de premsa per deci­si­ons encer­ta­des, anar de votant de Podem quan tens un pres­su­post de més de 240 mili­ons d'euros, con­fon­dre la violència amb la con­tundència, i tot això fer-ho amb el posat de falsa elegància del mafiós del poble. Uns vicis per­me­sos per la premsa ibèrica perquè Julen Guer­rero no era Raúl, i perquè ha tin­gut el mèrit de donar interès a una lliga en què hi havia els dos mul­ti­mi­li­o­na­ris i la resta. Per això l'exhi­bició de coratge del Barça al tem­ple on la fi jus­ti­fica els mit­jans és una bufe­tada als peri­o­dis­tes que riuen les gràcies a un equip que no neces­sita el dark side per ser jus­tos merei­xe­dors de la Cham­pi­ons. Aquesta mateixa premsa que fa baca­nals amb una foto del líder pen­jada a la redacció i que vol­dria veure Sime­one lide­rant el Minis­teri de Defensa, serà la mateixa que ato­nyi­narà Mou­rinho si un dia el Manc­hes­ter ha de pas­sar per Madrid entre set­mana. En defi­ni­tiva, ja ho deia Gil de Biedma amb la seva luci­desa san­guinària: “Ten cui­dado. / Por­que esta­mos en España. / Por­que son uno y lo mismo / los memos de tus aman­tes, / el bes­tia de tu marido.”