Tenim talent al camp, també l'hem de tenir al club i a la grada. És igual el que hagi pas­sat aquest dis­sabte a Milà; algú havia de gua­nyar. Cal recor­dar que nosal­tres pot­ser hi hauríem estat sense les calúmnies sobre Messi i Panamà d'El Con­fi­den­cial, un mitjà de la dita esquerra periodística espa­nyola. Sem­pre fent-nos mal.

Pen­sar abans d'actuar. Si la base i columna ver­te­bral del pòquer de títols, com diu l'amic Ramon Ter­mens, han estat Piqué, Ini­esta, Bus­quets i Messi més uns juga­dors forans excel·lents, vol dir que hem de seguir per aquest camí. De totes pas­sa­des. El que cal és llui­tar per fer pujar el Barça B a segona A i ampliar la base del plan­ter tot el que cal­gui.

Si l'aposta de Nike és tan bona econòmica­ment, també vol dir que hem de ser igual de bons a l'hora de ven­dre a les boti­gues pròpies. Ni amics, ni com­panys, pro­fes­si­o­nals de debò, hones­tos com no n'hi ha i amb sapiència comer­cial.

Si el pre­si­dent no és un crac en oratòria –no és pas un defecte la manca d'una qua­li­tat con­creta–, el que cal és enfor­tir-li els par­la­ments amb gent pro­pera de nivell intel·lec­tual precís per asses­so­rar-lo amb la malícia que toca per moure's en un món de tau­rons. Espècimens de la casta dels Pérez, Villar i la UEFA o la FIFA.

Per al patro­ci­na­dor cal nego­ciar bé, obli­dar acti­tuds de pre­potència sabent que tenim més segui­dors que ningú i recor­dant que els cracs clau d'Amèrica Lla­tina són nos­tres. En fit­xar, mirar també mer­cats, això és els països fut­bolístics d'Europa, man­te­nir els qui són atrac­tius en el món musulmà, que sem­bla que és qui més pot pagar, i repas­sar vint vega­des el plan­ter asiàtic i l'africà.

De la grada o de tri­buna, de penya, de pan­ta­lla o pels mit­jans, tots els culers a una, tot des de la intel·ligència. En un país que vol la lli­ber­tat, on l'hem gua­nyada davant de tants ene­mics, fem nos­tre el que digué Tàcit: “Qui és lliure, doncs? El savi que es comanda ell mateix.”