Opinió

Oblak com a metàfora

Els penals ataquen els escèptics sobre la necessitat de recollir tantes dades

La foto de grup dels ajudants de Luis Enrique és impactant. Una trentena de professionals, amb responsabilitats en àrees diverses, però tots encaminats a fer rutllar una plantilla. La quantitat permet fer el joc que surten a més d'un ajudant per jugador. En calen tants? Tantes àrees s'han de controlar? És evident que no tots els clubs i tècnics es poden permetre tants professionals al voltant d'un equip. Però això no vol dir que menyspreïn molts apartats, sinó que se'n reparteixen més. Hi ha preparadors físics i entrenadors de porters que es passen més hores a l'ordinador que al camp, i això que són els més actius en els entrenaments. Al tren, a l'avió i en cada estona morta en un aeroport o en un hotel, els veus que no paren. Tot, per mirar de controlar com més detalls millor. Val la pena? Explicava la setmana passada Jorge Valdano una anècdota de quan jugava. Hi havia un tècnic auxiliar que memoritzava i apuntava un munt de dades aparentment supèrflues, com quan un jugador acabava de córrer 30 metres en un entrenament. “Si són dades útils? No ho sé. Però si mai ho han de ser, les tindrem”, defensava.

En la final de la Champions, Oblak va quedar retratat pels problemes a l'hora de llançar-se cap a la seva esquerra. Una mancança tan curiosa com evident i ben sabuda pels jugadors del Madrid, que van executar tots els llançaments pel mateix costat. En un punt tan culminant com una tanda de penals, informació sobre el mètode dels porters –i dels executors– és útil. I segurament la resolució de la final servirà als defensors ferms de l'acumulació de percentatges i estadístiques per atacar els que són escèptics sobre la necessitat de recollir tantes dades. Encara no acabo de tenir clar si serveix de gran cosa posar una mena d'armilles als jugadors per saber quants quilòmetres han fet durant un entrenament o un partit. O si ajuda molt tenir comptat el percentatge de córners que un equip executa al pal curt. El joc és dinàmic i, per sort, de tant en tant ens apareix una genialitat individual o una combinació espectacular per estripar conceptes i esquemes assimilats i estudiats. Hem de reconèixer, però, fins i tot els més nostàlgics, que tota bona informació és benvinguda.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)