La foto de grup dels aju­dants de Luis Enri­que és impac­tant. Una tren­tena de pro­fes­si­o­nals, amb res­pon­sa­bi­li­tats en àrees diver­ses, però tots enca­mi­nats a fer rut­llar una plan­ti­lla. La quan­ti­tat per­met fer el joc que sur­ten a més d'un aju­dant per juga­dor. En calen tants? Tan­tes àrees s'han de con­tro­lar? És evi­dent que no tots els clubs i tècnics es poden per­me­tre tants pro­fes­si­o­nals al vol­tant d'un equip. Però això no vol dir que menys­preïn molts apar­tats, sinó que se'n repar­tei­xen més. Hi ha pre­pa­ra­dors físics i entre­na­dors de por­ters que es pas­sen més hores a l'ordi­na­dor que al camp, i això que són els més actius en els entre­na­ments. Al tren, a l'avió i en cada estona morta en un aero­port o en un hotel, els veus que no paren. Tot, per mirar de con­tro­lar com més detalls millor. Val la pena? Expli­cava la set­mana pas­sada Jorge Val­dano una anècdota de quan jugava. Hi havia un tècnic auxi­liar que memo­rit­zava i apun­tava un munt de dades apa­rent­ment supèrflues, com quan un juga­dor aca­bava de córrer 30 metres en un entre­na­ment. “Si són dades útils? No ho sé. Però si mai ho han de ser, les tin­drem”, defen­sava.

En la final de la Cham­pi­ons, Oblak va que­dar retra­tat pels pro­ble­mes a l'hora de llançar-se cap a la seva esquerra. Una man­cança tan curi­osa com evi­dent i ben sabuda pels juga­dors del Madrid, que van exe­cu­tar tots els llançaments pel mateix cos­tat. En un punt tan cul­mi­nant com una tanda de penals, infor­mació sobre el mètode dels por­ters –i dels exe­cu­tors– és útil. I segu­ra­ment la reso­lució de la final ser­virà als defen­sors ferms de l'acu­mu­lació de per­cen­tat­ges i estadísti­ques per ata­car els que són escèptics sobre la neces­si­tat de reco­llir tan­tes dades. Encara no acabo de tenir clar si ser­veix de gran cosa posar una mena d'armi­lles als juga­dors per saber quants quilòmetres han fet durant un entre­na­ment o un par­tit. O si ajuda molt tenir comp­tat el per­cen­tatge de córners que un equip exe­cuta al pal curt. El joc és dinàmic i, per sort, de tant en tant ens apa­reix una geni­a­li­tat indi­vi­dual o una com­bi­nació espec­ta­cu­lar per estri­par con­cep­tes i esque­mes assi­mi­lats i estu­di­ats. Hem de reconèixer, però, fins i tot els més nostàlgics, que tota bona infor­mació és ben­vin­guda.