Diumenge de Ramos
la bona feina
de preparació
del partit i la concentració del mataroní
Em va saber greu que l'anunci sobtat de retirada per lesió de Rafa Nadal diluís l'efecte mediàtic del triomf de divendres passat d'Albert Ramos contra Jack Sock en els setzens de final de Roland Garros. Perseverant, el mataroní va tenir ahir el reconeixement que es mereix amb una bomba mediàtica en els vuitens contra el canoner canadenc Milos Raonic (8), la segona victòria de la seva carrera contra un top ten. Ja havia tastat l'any passat l'efecte quan es va desfer a Xangai ni més ni menys que de Roger Federer. El maresmenc ocupa el lloc 55è del món i mai ha guanyat un títol ATP. El 2012 va ser finalista a Casablanca. S'ha endut títols de la categoria challenger i, per exemple, és l'actual campió de Catalunya individual. El 2012 va arribar a estar situat entre els 40 millors del món (38è). Però va anar reculant i, fa dues temporades, va ha ver de picar pedra en els tornejos menors per obtenir els punts que l'any passat li van permetre estalviar-se prèvies i assentar-se enguany entre els 60 millors. Amable, afable, malalt del tennis –m'explicava fa uns quants anys que preferia veure partits que no pas esperar-se a l'habituació de l'hotel–, modest, tranquil, intel·ligent, accessible. Normal. És un plaer entrevistar-lo. Cau bé. Contesta els whatsapp. I des d'ahir és un dels vuit millors jugadors de Roland Garros 2016, l'únic esquerrà viu dels disset que van començar el quadre masculí, que aviat és dit. Ahir, a la banqueta del gegant de Podorica, el seu rival, hi eren, amb cara de pomes agres, Carles Moyà i John McEnroe, que a partir d'ara li farà d'assessor. A Eurosport van trigar molts punts i molts jocs a desviar l'enfocament cap al grup de treball de l'anònim Albert Ramos, amb José María Díaz, del Club de Tennis Mataró, al capdavant de les operacions. El seu tècnic de sempre. També s'hi va afegir per donar-li suport Tomàs Carbonell i, més tard, quan va acabar de comentar la gran victòria de Garbiñe Muguruza a la central, també es va veure al darrere Conchita Martínez, que té una feinada. Tant Ramos, que des de fa anys juga amb llicència del RCT Barcelona-1899, com el grup van celebrar exultants la victòria i la seva nitidesa, el mètode, la maduració. La sang freda en els moments de màxima tensió. El triomf reflecteix la bona feina de preparació del partit per deixar en evidència les debilitats en els desplaçaments d'un jugador corpulent, però alhora letal, com Raonic. I la concentració de Ramos, tant per restar com per seguir el guió dissenyat, combinant la profunditat dels cops –segur amb el revés–i el marge de risc. Un exemple de partit d'especialista de terra batuda modern en què va seleccionar amb criteri les acceleracions per acabar els punts amb la seva fantàstica dreta, sovint invertida. El mataroní se les haurà en els quarts amb Stan Wawrinka, el vigent campió, que tindrà tota la pressió. Tots dos es van enfrontar fa dues setmanes a Ginebra amb triomf del suís. Serà un repte d'alta volada, però Albert Ramos fa el millor torneig de la seva vida.