Mourinho està a punt de mudar-se al castell de Gyrn, al nord de Gal·les, en la seva nova etapa com a entrenador del Manchester United. Un castell valorat en 5 milions d'euros. Cristiano tindrà un nou contracte galàctic que li permetrà cobrar 20 milions nets per temporada. Neymar també firmarà una ampliació i millora del contracte amb el Barça a preu d'or. Djokovic s'ha convertit en el primer tennista de la història que supera la barrera dels 100 milions de dòlars en guanys per resultats esportius. El serbi s'ha beneficiat de la inflació de les donacions dels Grand Slams (del 2006 al 2012, 55% més a Wimbledon, 35% en l'Open d'Austràlia, 31% més Roland Garros i 31% més en l'Open dels Estats Units). I mentrestant, el Comitè Olímpic Espanyol ha fet públiques les quantitats que rebran els medallistes de Rio. El COE ha congelat el preu de les medalles, que seran idèntiques a Pequín 2008 i Londres 2012. 94.000 euros per a un or, 48.000 euros per a una plata i 30.000 euros per a un bronze. Com en la societat, en l'esport, la diferència de classes és evident. Una minoria privilegiada cobra quantitats obscenes, mentre que la majoria de practicants d'esports menys visibles, però amb un treball ingent al darrere, són recompensats, en el millor dels casos, amb menys de 100.000 euros per una feina de quatre anys. El debat és estèril perquè respon a la llei del negoci. Alguns pensaran que és demagògia o insensatesa, però, com a mínim, situar en un mateix article aquestes quantitats ens permet fer palès el greu desequilibri de l'esport professional. Mentre uns viuen en un castell, d'altres somien ser reis del seu esport per sortir del fossat i viure de manera decent, amb un premis congelats des del 2008. Dues realitats amb el denominador comú de l'esport, però amb una distància sideral. Sortir del fossat, de la trinxera, no és fàcil i menys per als invisibles que a Rio deixaran de ser-ho per 94.000, 48.000, 30.000 o cap euro.