En el manual del ges­tor hi ha l'opció de no car­re­gar amb tota la res­pon­sa­bi­li­tat, perquè aquesta es pot com­par­tir. És el que farà la direc­tiva de Josep Maria Bar­to­meu. Que sigui el com­pro­mis­sari, l'amo del club (?) qui deci­deixi si es posa el punt final al mal­de­cap del fit­xatge de Ney­mar. I el com­pro­mis­sari, com ja se sap des de sem­pre, mai no falla, sem­pre va a favor del que digui la direc­tiva.

Hi ha molta gent que creu que l'acord de pagar la multa de 5,5 mili­ons d'euros és força bo, perquè d'aquesta manera s'evita que el club hagi de pre­sen­tar un aval mili­o­nari –bé, l'aval l'hau­ria de pre­sen­tar el Barça, Bar­to­meu i Rosell–, que s'exposi a un judici i que encara n'hi cai­gui una de més grossa, inclosa una nova sor­tida d'un pre­si­dent, ja que no hem d'obli­dar que l'actual man­da­tari i el dimi­tit estan amenaçats amb penes de presó.

Al bar­ce­lo­nisme hi ha gent a qui això no li interessa gens, i que desitja que s'acabi com abans millor, ja que el que li importa és que en un mer­cat en què el Madrid entrava amb el xec a punt per fit­xar el juga­dor, Ney­mar va optar pel Barça, cosa que molts agra­ei­xen a Rosell i a les seves habi­li­tats.

Després hi ha els que no per­do­na­ran mai la situ­ació en què es troba el club, nova­ment en un judici i ara, amb l'acord amb Hisenda, a punt d'assu­mir que va come­tre dos delic­tes fis­cals, cosa que diu, si fa no fa, que el Barça és un delinqüent i que durà pen­jada aquesta llufa eter­na­ment.

És fort això de voler pas­sar el mort al club per alli­be­rar Rosell i Bar­to­meu. Entenc que en la gestió d'una enti­tat sovint hi pot haver actu­a­ci­ons que gene­rin pèrdues, com un fit­xatge errat o un entre­na­dor que no ha apor­tat el que se n'espe­rava. En aquest cas, no hi ha ningú que reclami les pèrdues als ges­tors, tot i que per mol­tes erra­des final­ment poden arri­bar a per­dre el càrrec.

El que té de dife­rent la situ­ació del cas Ney­mar és que l'actual junta, i la que va pre­si­dir Rosell, sem­pre ha defen­sat que el club ha estat precís i imma­cu­lat en aquesta con­trac­tació i, compte amb això, que ho tor­na­rien a fer de la mateixa manera. Col­pi­dor.

Si el Barça un dia va creure que Ney­mar era l'home, el juga­dor del futur i que l'aposta econòmica havia de ser la d'una estre­lla, enda­vant, amb tota la res­pon­sa­bi­li­tat. Però no, el club, els seus ges­tors, més ben dit, van pre­fe­rir inflar el pit, enga­nyar i pren­dre el pèl a la gent dient que l'havien fit­xat barat i que li havien pis­pat a Flo­ren­tino.

Ara, quan s'han de pas­sar comp­tes, la junta pensa en aquesta massa que sem­pre des­perta mol­tes sus­picàcies, els com­pro­mis­sa­ris, els quals, excepte en el cas de Reyna –li van tom­bar tot el 2003 fins a fer-lo fora com a dar­rer reducte de l'era Gas­part–, sem­pre han beneït el que ha pro­po­sat la junta.

Un dia van beneir que es man­tingués la guerra civil acu­sant uns direc­tius gai­rebé de lla­dres i ara, els matei­xos que van votar i ins­tar a votar con­tra la junta de Laporta, recla­men d'aquest socis que sigui el Barça el que es faci res­pon­sa­ble d'una multa i el que car­re­gui amb una pena per a tot a la vida.

Molt bé, nois... I que Messi segueixi gua­nyant per al Barça, perquè el dia que ho deixi de fer...